FREDOR DE DONA

Un relat de: GRANOTA11
Ets freda com el glaç; sòlides i fredes són les paraules que surten de la teva boca. Si proves d’aguantar un glaçó sobre el palmell de la mà el notaràs fred com és, però més tard, si no l’has llençat encara comprovaràs que crema. Com una cosa tant freda pot cremar? A tu que ets freda com el glaç el meu cor et sosté i crema. Aquesta cremor és dolça i l’espera de la fusió del gel commovedora. El glaç es fondrà, i les càlides gotes d’aigua que abans formaven el fred sòlid, seran absorbides pel meu cor neguitós i trèmul; fines gotes transformades en llàgrimes, vessades pels teus ulls o potser pels meus; lluents espurnes de la nit que il•luminaran el negre cel que fins ara habitava dins meu.

Espectres en la fosca nit em comentaven a cau d’orella la meva proximitat amb la trista i tímida solitud. La fredor retornava a mi sense jo voler-ho. Aquelles càlides llàgrimes que alimentaven el meu interior, ara tornaven a cristal•litzar, sòlides i fredes.

Perquè jo notava la fredor als teus llavis i la teva ment distant. On devia estar el teu pensament en aquells moments tant emotius per mi? A l’Antàrtida tal vegada? Jo posava tot el sentiment en donar-te el millor. La teva mirada perduda en la foscor de la nit i les teves mans fredes demostraven el que realment jo significava per a tu, una merda enganxada a la sola de la sabata d’una senyora de l’alta societat.

Figures de fang formades per la pluja dels meus ulls tristos i apagats; estels que passen per sobre el meu cap emportant-se el teu record, una bella dama blanca com la neu, d’ulls negres i mirada congelant. Ocells cantant dolces melodies, com l’ombra que m’acompanya durant el dia o la foscor que vetlla per mi les nits.

I el vent, aquest vent traïdor que va portar a les meves orelles els teus gemecs de plaer, uns gemecs que feien eco dins meu i ressonaven una i altre vegada dins el meu cap. Mentre tant, el meu cor es continuava cremant sostenint aquest glaçó. Es va convertir en cendra, una cendra que va volar transportada per aquell qui em va portar els gemecs de plaer i que ara s’emportava els crits de dolor d’un pobre desgraciat que va morir carbonitzat per la fredor d’una dona.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

GRANOTA11

11 Relats

25 Comentaris

6535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sé que sóc així, però m'agradaria ser millor.
De tot somriure es treu una il·lusió de totes les paraules un record.
Espero aprendre molt de tots vosaltres