FREDA REALITAT

Un relat de: llibertatperbandera

El meu nom és Hackim, tinc 18 anys, estudio segon de batxillerat a un dels instituts que conformen l'educació de la provincia de Castelló, on sabent el sacrifici que fan els meus pares, m'intento esforçar i traure les màximes notes possibles. El meu pare treballa a un taller de reparacions d'electrodomèstics i la meva mare fa moltíssimes hores com a assistenta. Fa 3 anys que vaig vindre per aquestes terres i des d'aleshores m'he enamorat, m'he enamorat de la fauna que la composa, m'he enamorat de la flora que la fa respirar i m'ha encantat poder trovar-me en la seua majoria, en un ambient de respecte i tolerancia, fet que agraeïxo moltíssim.
Soc jove i m'agraden les coses que us agraden a vosaltres, sortir de festa en dissabte, lligar, anar de concerts, tenir ideals, en definitiva, ser feliç.
La meva mare és d'Israel i el meu pare és palestí, pot parèixer una mescla força forta en els temps que corren ara mateix, pero així ha sigut. La familia de la meva mare no va poder soportar-ho i la van fer fora de casa i se'n va anar a viure amb el seu company, i amb bastant de sacrifici han pogut fer-se endavant i criar-me pese a la situació política que inclús actualment viuen les terres que em van vore nàixer, conflicte que somio que un dia es solucione. Sempre m'han intentat ensenyar a que no tinc que ser radical de res, ni d'ideals ni religiosos i és aquest fet el que no sigue radical religiós el que m'ha creat moltes discussions i nombrosos debats en la meva terra natal. Però ho penso així, qui sap que passarà quan pergui la vida? Algú que ha mort ha baixat a contar-ho?, no ho ha fet ningú, almenys que se'n tinguin proves, no ho ha fet ningú.

Avui em desperto i veig un sol radiant que m'apaga els ulls, baixo de seguida la finestra per seguir fent el manta, pero la meva mare em desperta: ''Hackim, cony, que no ets més dropo perquè no t'ho proposes''. Ostres, té tota la raó, son les 12 del matí ja, i sols he dormit, i és dissabte i no he fet res mitjanament de profit… Bé, m'aixeco i me'n vaig a fer el desdejuni no oblidant-me de llevar-me eixes lleganyes que em fan que paregui miop a ulls de la societat.
Després dino, faig migdiada i ja es de tarda i quan truco a la colla per avore que em proposen, truco a la colla.
Jo: On esteu?
Colla: hem quedat una estona per xarrar, total, tu estaves fent la migdiada, DROPO !
Jo: Bé, és que estava una mica cansat
Colla: No passa res, aquesta nit a les 22:00 on sempre
Jo: Perfecte, ahí estaré.

Vaig a dutxarme, afeitarme que aquesta nit será molt bona, de segur que sí. Arribo al lloc on hem quedat i ens anem a sopar a algún lloc, com sempre, barat, que els diners no ens sobren gaire. És una nit perfecta, el clima ho és, i la gent en la que em trobo super divertida i amable, com sempre ha passat en aquest bonic poble… Hi han vegades que m'oblido de la meua terra i dels meus amics d'ahí, i és que aquí m'han acollit perfectament i no em discriminen, em sento com un més. Ens anem a quatre pub's que no sol anar gaire gent, i és que a poca gent (per desgracia) li agrada sortir un dissabte de nit i no escoltar el ‘'chumba chumba'' que resona com un martell al teu cervell, pero ho respeto i com part de la meua colla també assisteix a dites discoteques doncs també m'hi apunto, tot sigue estar amb ells, i sense ser hipòcrites, avui puc triomfar penso per dintre meu.
M'encanta, vaja nit, estic suant de tant de ballar, i això mai m'havia passat, i quan toca la ronda típica i per a mi, en part cutre, de fer-se fotos doncs també m'hi apunto, faltaría més.
Son les 5 de la matinada, i la meua felicitat s'arramva a com diría Plató, la idea del Bé, i vaig cap a casa.

De cop la nit no és la que era, em sento fred i miserable, una sensació molt extranya… però si no he begut pensó jo!
Com me pot estar passant això?
Res, paso una mica del tema i segueixo caminant una mica rapidet cap a casa, més que res perquè el carrer està solitari, les faroles son poques i la suor freda brota pel meu cos. De cop em trobo amb el que hem feia sentir-me malament, em trobo amb 4 armaris, amb xaquetes abultades i de cop veig insignies de les SS, esvàstiques varies i una insignia de White Pride (Poder Blanc), de veres, sento molta por i em decideixo a correr, ho faig com puc, si una gacela estigués en el meu lloc no correría ni la mitat que ho estic fent jo ara, no sé si estic corrent o caminant molt ràpid, el cor se m'en surt.
SI! crido, he arribat al carrer de darrere de ma casa, estic salvat d'aquells salvatges, me'n sortiré viu, i tant prompte pensaba això com veig ombres a la cantonada, son 4 joves d'estètica idéntica als salvatges que m'he trobat abans.

‘'Negro, hijo de puta'', em xillen.
Acte seguit em trobo acorralat per 8 que em diuen que em mataràn, em diuen que m'agenolle, i a partir d'ahí sento un cop fort al cap i acte seguit caic a terra, em quedo inconscient pero no sé perquè segueixo notant com em colpejen sense cap tipus de mirament. Suposo que per supervivencia m'intento aixecar, els agressors paren i em deixen aixecar-me… pensaba que aquella inútil palisa que em donaven s'havia acavat. És aleshores quan m'agarren 2, i mirant-lo als ulls, el racista m'apunyala.
Ara caic a terra definitivament, vull salvar-me i m'arrossego com puc pel carrer, tinc que sobreviure, ho faré, sé que soc fort però tal com els racistes veuen les meues intencions, una pluja de patades aterrissa al meu cap.
La sang brota del meu cap, boca i cos com una manguera a grifo obert. I aquest és el meu trist final, els racistes se'n van i jo em quedo sol, definitivament, morc d'agressió i sense comprendre que he fet… Serà que m'ho mereixo? No ho comprenc pas…
Em dic Victor, i m'acabo d'aixecar, he tingut un malson, un malson que m'imaginava una altra persona i tot... Ho deixo correr i me'n vaig a la dutxa i ràpid a canviarme que, com sempre, arribo tard a l'institut. Em fico a desdejunar i recordo el malson alhora que encenc la televisió i veig a una noia de les noticies que deia: ‘'Agressió racista a la cantonada d'un parc d'un petit poble, els presunts assasins van fugir punyal en mà i el mort fou un ciutadà d'origen palestí però amb nacionalitat espanyola''
Després d'aquesta notícia que em deixa esgarrifat per la increïble semblança amb el meu malson, veig que les notícies dediquen 5 minuts a parlar d'aquell futbolista engominat i milionari que quan perd escupeix a les càmeres de televisió, mostra del seu gran sentiment per ser esportista d'èlit.
Encara amb la impressió de tot el que m'ha passat, baixo les escales, em fico els auriculars i fico rumb cap a l'institut, no sé perquè però sona una cançó de temàtica de tot el que m'havia passat, seria una coincidència?
Fico pas ràpid cap a l'institut mentres de fons sona una música agradable i amb fort sentiment humà...

‘'Pero ens hem d'aixecar,
s'ha de reaccionar,
amb el racisme s'ha d'acavar...''

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de llibertatperbandera

llibertatperbandera

1 Relats

0 Comentaris

380 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor