Fred.

Un relat de: onatge

De vegades esdevenim freds davant de quasi tot.
Freds davant de la mort - no més que ella -,
freds davant de la vida,
les flors acaben tenint pètals de gel...
El poema no és mai fred, és l'accent de la paraula
que encén la flama o no,
de vegades és el mateix fred que paralitza.
Ja hi ha qui és engendrat des de la fredor,
i des del fred, neix, i el fred serà la seva sang.
Sempre hi ah els engendradors de fred,
de tu depèn parir-lo o no parir-lo.
Des de la fredor no viuràs res més que fred.
Una carícia freda només pot néixer de la fredor.
Hi ha d'haver fred quan cal fred,
i foc quan cal foc...




onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

393866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com