FRED DE PEUS

Un relat de: E. VILADOMS
Li havien ofert acompanyar-la en cotxe però havia preferit tornar sola a peu. No es veia cap estel i queia una fina roïna, tot i anar abrigada de cos, arribà a casa amb sensació d'humitat dintre els ossos i fred als peus.
Ja amb el pijama posat, recordà aquells peücs embuatats que li havien regalat l'hivern anterior, només els havia fet servir un parell de vegades, ara realment els necessitava. Regirà armari i calaixera, en localitzà només un, l'altre deuria raure en algun lloc proper però estava massa cansada per continuar buscant. Posà el radiador al mínim i es colgà fins el nas. Era una curiosa sensació la del contrast entre els dos peus: un de fred, l'altre que començava a escalfar-se. El dret podia bellugar lliurement dits i articulacions, l'esquerre es trobava lleugerament oprimit. Una extremitat percebia cadascuna de les petites arrugues del llençol, l'altra es limitava a l'interior del peüc.
S'enyoraven l'un a l'altre els seus peus? Sempre de costat però amb una barrera de punt i cuiro entre ambdós. Potser els estava privant del seu únic moment d'intimitat, de l'estona diària de trobar-se pell contra pell en les pregoneses del llit.
S'enyoraven l'un a l'altre els seus peus o es tenien gelosia?
Envejava, en aquells moments, el peu dret l'escalforeta que sentia l'esquerre? Rivalitzaven cada matí per ésser el primer a calçar? I si un acte tan intranscendent com xutar una pilota provocava el ressentiment d'aquella part del cos que per qüestions, tan llunyanes com el predomini d'un hemisferi cerebral sobre l'altre, era privada de fer-ho?
D'una estrebada aixecà llençol i flassades i es mirà les extremitats inferiors, per primera vegada, com entitats independents. Feien una estranya fila: l'un mostrant impúdicament l'ull de poll, l'altre amagat sota floretes color fúcsia.
Amb determinació es va treure l'embolcall del peu esquerre i diligentment el col·locà al dret. Mentre s'acotxava, es jurà que la primera cosa que faria en llevar-se seria buscar el segon peüc.

Comentaris

  • betixeli | 05-01-2014

    Quin tema més ben trobat! M'ha encuriosit fins a l'últim moment, m'agrada molt això d'imaginar els peus com dos animalons que es fan la competència per cridar l'atenció.

  • Una visió diferent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-04-2013 | Valoració: 10

    Ostres, quina visió més original de la vida! Parlant dels peus, de la seva diferència, de la seva separació, del seu color diferent, la seva temperatura corporal diferent, dels seus peücs o peüc de floretes, de tot un petit món de diferències i similituds, has dibuixat un relat ben precís i únic. He gaudit intensament, amb un somriure matiner. Gràcies! Una abraçada.

    Aleix

  • E.Viladoms[Ofensiu]
    Gabriel M. | 20-03-2013 | Valoració: 10

    Entretingut relat. M'ho he passat realment bé llegint-lo.
    Una abraçada.

    Gabriel M.

  • Caram![Ofensiu]
    chusteriana | 19-03-2013 | Valoració: 8

    No havia pensat mai en l'enveja, vista des d'aquest punt.
    Molt original, m'he divertit molt!

  • Esquerra és sinònim de fred?[Ofensiu]
    Cesc_ | 18-03-2013 | Valoració: 8

    És ben curiós, l'esquerra: relegada a passar fred, menyspreuada... Hi trobo un cert pal·lelisme.

  • Fred de peus[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-03-2013

    Tant original no sóc, Atlantis.
    Sentir enveja, tenir gelosia.
    "Amb el nou germanet, va arribar el drama del fred de peus." (Rodamots)
    Ara bé, aprofitant que no ens sent ningú, us he de confessar una cosa: primer va ser el relat i després el títol ;)

  • Fresc[Ofensiu]
    Atlantis | 15-03-2013

    T'acabo de fer un comentari de almenys set o vuit línies i se m' ha esborrat sense adonar-me'n. Així que ara és difícil repetir-lo, però em sembla que et deia que malgrat et tinc entre els meus autors preferits mai t'havia comentat. Que el relat dels peus el trobava molt original parlar de la gelosia a partir dels peus i que allargar-lo massa el podria fer tornar pueril. Entenia la gelosia d'un peu amb l'altre perquè l'escalfor l'associava amb companyia enfront la solitud, per allò de fer "peuets" sota el llençol.

    Vaja, més o menys era això. I que havia de recordar-me, no només de llegir-te, sinó de deixar la meva petjada en els teus relats.

    Abraçada

  • Molt original[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-03-2013 | Valoració: 9

    Està molt bé la idea dels dos peus buscant-se l'un a l'altre, m'ha agradat molt.

    Una escena tipica de la vida, plasmada en un relat original.

    Trobo malgrat tot que no li aniria malament una mica mes de picaresca, d'aventura, d'enjogassament. Com si els dos peus tinguessin veu propia i parlessin amb pensament. Be, es una idea.

    Ens veiem per relats, salut.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

81207 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.