Frec a frec

Feixuga, la porta cedeix suaument, a frec del terra. La feble llum de l'estança, d'un to falb, em fascina quan reposa sobre les teves galtes, fidels a la suavitat dels nadons.

Ulls clucs, que dorments no em veuen venir, reposen mentre jo, fascinerosa com la serp davant la presa, m'apropo, ineluctable pel teu plàcid repòs, i et beso la pell falaguera, que un perfum desprèn, dolç com el teu amor.