Cercador
Frases
Un relat de: Idhun- Compartir:
Tinc 30 pàgines plenes de frases escrites amb bolígraf negre. Potser perquè ho fa més seriós, o perquè li dóna un punt nostàlgic o simplement perquè m’agrada més com queda sobre les quadrícules del full. No ho sé, no em cal saber-ho.
A vegades, són fragments inconnexos de llibres llegits, d’altres són mitges estrofes d’aquella cançó que vaig sentir ahir mentre era al súper o el diàleg sense sentit d’una pel·lícula de diumenge a la tarda.
De tant en tant les rellegeixo i torno a ser al sofà del costat del balcó, amb el sol il·luminant les pàgines blanques d’on vaig treure “-bien, señor- dijo con una voz que parecía el viento procedente de un témpano de hielo-“ simplement perquè m’agradava com sonava. O, per uns instants, llegeixo la fotografia que ens vam fer aquella matinada d’estiu on ho podíem tot.
En tinc de serioses i profundes, d’autors reconeguts, com la d’en Miquel Martí i Pol, que diu “Potser caldria que trenquéssim la rutina fent algun gest desmesurat que capgirés la història”, i que més d’un cop, m’ha empès a fer allò que tombaria cap per avall la meva vida. I d’estranyament gracioses i autodescriptives, que he fotografiat d’aparadors de forns a ciutats que, encara no, però algun dia sentiré meves. També n’hi ha que no són serioses per res, que ni tan sols sé d’on he tret, però que m’han fet gràcia, perquè sí. Perquè “Don’t think yourself as an ugly person. Think yourself as a beautiful monkey” és divertida i punt.
Algunes tenen significats profunds, amagades en diàlegs vells de sèries cancel·lades de cowboys a l’espai, i poques (dues) de creades expressament per a mi, d’autors que no saben que ho són.
De tant en tant les llegeixo en veu alta perquè, com els poemes, sonen millor. I ara ja fa temps que no, però també les he llegides per algú que no podia dormir, llavors es quan escullo les més harmòniques i musicals, i és igual el que vulguin dir, perquè sonen suaus i ella s’adorm.
Però hi ha dies, com avui, que n’afegeixo alguna de nova. I sé, que quan la torni a mirar, em recordarà qui vaig ser mentre l’escrivia.
A vegades, són fragments inconnexos de llibres llegits, d’altres són mitges estrofes d’aquella cançó que vaig sentir ahir mentre era al súper o el diàleg sense sentit d’una pel·lícula de diumenge a la tarda.
De tant en tant les rellegeixo i torno a ser al sofà del costat del balcó, amb el sol il·luminant les pàgines blanques d’on vaig treure “-bien, señor- dijo con una voz que parecía el viento procedente de un témpano de hielo-“ simplement perquè m’agradava com sonava. O, per uns instants, llegeixo la fotografia que ens vam fer aquella matinada d’estiu on ho podíem tot.
En tinc de serioses i profundes, d’autors reconeguts, com la d’en Miquel Martí i Pol, que diu “Potser caldria que trenquéssim la rutina fent algun gest desmesurat que capgirés la història”, i que més d’un cop, m’ha empès a fer allò que tombaria cap per avall la meva vida. I d’estranyament gracioses i autodescriptives, que he fotografiat d’aparadors de forns a ciutats que, encara no, però algun dia sentiré meves. També n’hi ha que no són serioses per res, que ni tan sols sé d’on he tret, però que m’han fet gràcia, perquè sí. Perquè “Don’t think yourself as an ugly person. Think yourself as a beautiful monkey” és divertida i punt.
Algunes tenen significats profunds, amagades en diàlegs vells de sèries cancel·lades de cowboys a l’espai, i poques (dues) de creades expressament per a mi, d’autors que no saben que ho són.
De tant en tant les llegeixo en veu alta perquè, com els poemes, sonen millor. I ara ja fa temps que no, però també les he llegides per algú que no podia dormir, llavors es quan escullo les més harmòniques i musicals, i és igual el que vulguin dir, perquè sonen suaus i ella s’adorm.
Però hi ha dies, com avui, que n’afegeixo alguna de nova. I sé, que quan la torni a mirar, em recordarà qui vaig ser mentre l’escrivia.