Frankenstein literari

Hola,

Com estàs?

Potser amb molta feina, ara que s'atancen les vacances. No m'agradaria prendre't gaire temps però necessito explicar-te quelcom que em preocupa.

Avui he recordat la conversa que vam tenir l'últim dia abans que jo marxés per força a viure en aquell lloc de mala mort. Al meu retorn em vas fer aquella trucada -"la" trucada - inesperada, i he volgut aturar-me en aquest moment perquè encara no l'he acabat d'entendre.

No n'havíem sabut res de nosaltres fins aleshores, encara que jo, més d'una vegada, havia tingut el telèfon a la mà amb el teu número marcat, a punt de trucar. Em feia enrere quan m'imaginava tot el què em podríes arribar a dir després dels fets ocorreguts… No sabia amb quina intensitat els hauríes recordat. Em va sorprendre que no en féssis al·lusió posteriorment.

He volgut aturar-m'hi perquè em preguntava si realment tenies ganes de seguir mantenint la nostra relació. Però si vas ser tu qui va decidir tornar-se a posar en contacte amb mi, suposo que no n'hauria de tenir cap dubte. Aleshores, perquè tinc la sensació que m'evites?! Com si t'hagués molestat que hagi reaparegut a la teva vida, com si et fes nosa, com si jo fós un perill…

De vegades oblido aquestes sensacions però quan intento quedar amb tu les torno a notar. I cada vegada que finalment quedem (amb companyia, perquè sembla que no vols, o no goses, veure'm només a mi) aleshores tot canvia i l'únic que percebo són mirades de complicitat que em desconcerten. Talment com si compartíssim un secret, però a la vegada, com si a tu no et preocupés… És que a tu no et sap greu o has decidit ignorar-ho? Perquè em nego a creure que ho hagis oblidat. És impossible.

No he aconseguit trobar el moment adequat per a poder-ne parlar. Espero que no t'importi que finalment t'ho hagi dit per e-mail. Quan puguis o vulguis, siusplau, respont-me aquest correu. Potser per escrit podrem aclarir millor la situació.

Gràcies...

C.



P.S.: Estimat/da desconegut/da. Proposo que et relacionis amb aquesta carta, que t'hi involucris, que la facis teva, amb la finalitat de construir un "Frankenstein literari". Una història, uns personatges, una relació de correspondència entre ells, a partir dels bocins d'històries de molta gent, de les seves vivències reals o fictícies, els seus records i les seves paraules en relació amb les meves.

Quan contestis, enviaré la teva carta junt amb aquesta a una altra persona per a que el·labori la següent resposta. És un joc en cadena al que se li van afegint cartes. Forma part d'un projecte artístic.

Em pots enviar la teva resposta a la carta en la llengua i format que et resulti més proper, per a què siguem coautors i coprotagonistes d'aquesta autobiografia col·lectiva, intergeneracional, intercultural i intersexual. Inter. Interior. Íntima.

Espero que disfrutis d'aquesta ocasió tant com jo. Quan tingui totes les respostes recopil·lades enviaré el resultat a tothom que participi de l'experiència.

Et dono les gràcies,

Fins aviat!

c.rodd874@gmail.com