Fragments de la memòria. Pròleg

Un relat de: minotaure

*


Pròleg


M'han pres el paisatge de la meva infància: el carrer, la casa, fins i tot el número. Perplex, així és com em sento aturat davant d'on hauria d'estar el número 138 del carrer Llacuna. Sabia que havien enderrocat totes les velles cases i que hi havien aixecat blocs alts i moderns. Però fins i tot el número ha desaparegut. Algú, suposo que de l'ajuntament, deuria decidir que saltessin de quatre en quatre: Llacuna 132, 136, 140. Ja no existeix el 138. El nom també l'han canviat, sempre havíem dit carrer Llacuna, ara és el carrer de la Llacuna. Per un moment dubto de ser al lloc adient; res, absolutament res, em recorda el paisatge de la meva infància. Camino amunt i avall, buscant una referència, qualsevol cosa que em serveixi de nord.
Som a 30 d'octubre, són les 4 de la tarda tocades. M'arribo fins a la cantonada, esperant trobar la vella font on jugàvem a l'estiu. També ha desaparegut. No sé per què però donava per descomptat que l'havien conservada. Em pugen com unes glopades de ràbia que s'afegeixen a la desorientació. Una ràbia que no sé ben bé contra qui va dirigida. Una ràbia que no deixa de ser un altre dels mil aspectes de la melangia.
Al final em fixo, a l'extrem del carrer, cantonada Tànger, en una vella fàbrica en obres. Un cartell: Campus de la Comunicació. UPF. Ca l'Aranyó. Aquest edifici sí que el reconec, al pati hi jugàvem els de la colla. El que no recordo és el nom: Ca l'Aranyó? De sobte em ve a la memòria: la Llana, així li dèiem nosaltres. El pati del darrere era un descampat gran, ple de bardisses, caixes d'embalatge i trossos de maquinària rovellada; a més hi havia, en una caseta al fons de tot, un parell de gossos guardians Una paret alta de maons separava aquest pati de la part dels horts. Hi jugàvem sovint. El joc consistia en pujar a la paret de maons i, des de dalt, amb l'ajut d'una corda, deixar-se caure entre les herbes del pati. Llavors sortien esverats els gossos guardians i el valent que havia baixat calia que s'esperés el màxim possible abans d'agafar la corda, mentre els gossos s'abraonaven en contra seu, i enfilar-se altre cop damunt la paret. L'aventura acabava amb tota la colla asseguda a dalt de la paret, els gossos a sota bordant i saltant embogits i el porter de la fàbrica que venia a veure què significava tot aquell terrabastall.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

minotaure

25 Relats

11 Comentaris

19677 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Relats encadenats que també podríem anomenar novel·la.

M'interessa molt que em critiqueu ja que és la manera de millorar aquesta primera novel·la que he escrit. Sobretot la prosa, l'estil, l'estructura narrativa.... ja que la història és més difícil de jutjar amb aquest sistema de lliuraments a termini.

Gràcies a tots

Lluís

També he d'agrair a Copèrnic i Vladimir que fa uns mesos es llegissin la novel·la (llavors tenia un altre nom) i em fessin la crítica.