Fragments de la memòria.3.

Un relat de: minotaure

El de la pòlio no era l'únic deficient del carrer. A l'escala del costat, al primer replà, hi vivia un noi de la nostra edat que va néixer malament. No caminava i gairebé no parlava. Del nen se n'ocupava la seva mare. Després de molt insistir-hi i repetir-li durant anys havia aconseguit que la criatura li digués mama. Així que només deia "ehhh", "ehhh" i "mamma". Com que l'havia de portar amunt i avall a coll, fins i tot quan ja era gran, un nen de la nostra edat, la dona s'havia anat encorbant amb els anys més i més i semblava una vella geperuda. A l'estiu el deixava en una mena d'hamaqueta al balcó. Quan jugàvem a prop del balcó no parava de mirar-nos i començava a cridar "ehhh", "ehhh". Nosaltres fèiem veure que no el sentíem. "Ehhh", "ehhh". Fins que ens entrava el riure i ens havíem d'anar.
Un cop que jugàvem a tocar i a parar prop del balcó el nen va començar altre cop: "Ehhh", "Ehhh". Nosaltres vam contestar: "ehhh", "Ehhh". I ell "ehhh". Nosaltres: "ehhh". I així força estona. Ell semblava content, fins que va sortir la mare i ens va començar a escridassar. Vam sortir corrents però l'endemà la dona es queixà a les nostres mares i l'esbroncada que vam rebre va ser de les grosses. A partir d'aquell dia quan sentíem "ehhh" "ehhh" ens hi anàvem a jugar a una altra banda, el noi ens seguia amb la mirada fins a perdre'ns de vista. Era ros i d'ulls clars. Quan es reunien les mares deien: quina pena, un nen tan guapo! No sé on veien la guapura, tenia una mirada estranya i perduda i una expressió sempre buida.

Comentaris

  • Benvingut[Ofensiu]

    Hola, sóc la primera? Sí, veig que has publicat els tres relats fa poc. Els acabo de llegir tots, m'ha cridat l'atenció perquè darrerament he tingut algun contacte amb Poble Nou i per aquest fet n'he sentit curiositat. Realment sí, quan passa un temps, la geografia de la nostra infantesa pren una altra dimensió, s'altera i ja no sembla la mateixa. Sí que podrien semblar una novel·la, o un relat de les teves memòries aquests tres relats encadenats, i tots els altres que deus tenir. Només una observació, i és que en aquest relat el terme deficient no em sembla prou ben emprat, res més que això.
    Benvingut a Relats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

minotaure

25 Relats

11 Comentaris

15672 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Relats encadenats que també podríem anomenar novel·la.

M'interessa molt que em critiqueu ja que és la manera de millorar aquesta primera novel·la que he escrit. Sobretot la prosa, l'estil, l'estructura narrativa.... ja que la història és més difícil de jutjar amb aquest sistema de lliuraments a termini.

Gràcies a tots

Lluís

També he d'agrair a Copèrnic i Vladimir que fa uns mesos es llegissin la novel·la (llavors tenia un altre nom) i em fessin la crítica.