Fragments de la memòria. 11. Els cosins.

*

El Lluís gran i el noi de nom oblidat eren cosins, les mares eren germanes. Les dues famílies competien entre elles en tot. Si uns compraven un televisor els altres al cap de poc en compraven un de més gros. I els dos cosins igual, qualsevol joc es convertia en una competició: a veure qui corria més o qui trencava més fanals a pedrades o qui caçava més sargantanes.
Als de la colla ens feia gràcia i els picàvem i els enfrontàvem. Em sembla que ells no n'eren conscients, d'aquesta pugna perpètua.
El Lluís gran deuria tenir un any més que jo i per això s'havia guanyat aquest qualificatiu. El cosí deuria tenir la meva edat.
Per Reis d'aquell any els van regalar un Scalextric a cadascun, un regal fabulós per a l'època, suposo que cap de les dues famílies van voler ser menys que l'altra.
Ens convidaven a jugar, cadascun a casa seva, a tots els de la colla el mateix dia a la mateixa hora i ja tenien motiu de discussió i de baralla. Els vam proposar que un dia ajuntessin totes les pistes i així podríem fer un gran circuït; ells, però, mai s'hi van avenir a fer-ho.