L'homenatge (Èxit/ Fracàs)

Un relat de: Leela

El cabdell de llana va anar rodolant fins vora la llar de foc. Va calcular l'esforç de flexionar els genolls i refer allò que l'atzar havia provocat. Ho va considerar una absurditat i va apartar la vista d'aquella estela que devia estar més còmoda a la vora del foc que a la seva falda. Es va mirar les mans, eren menudes i feia molts anys que les tenia plenes de taques que mai més marxarien.

Va anar a la cuina a preparar-se una tassa de te. El gronxador va grinyolar, com un os més del seu cos. De camí a la cuina es va aturar davant el mirall. Encara li quedava una mica d'orgull femení. Agafà el raspallet amb el mànec nacrat que li regalà el professor i es va recollir aquells cabells tant blancs.

De vegades ni es reconeixia. Les espurnes vives dels seus ulls eren les úniques que li recordaven qui era. Per uns instants havia oblidat què anava a fer a la cuina.

La nit què va conèixer al professor no van parar de xerrar. Ella de seguida va notar les mirades furtives que ell li llençava: brillants, dolces, apassionades. Les successives trobades a la costa, que preparaven amb il·lusió, van donar pas a trobades més íntimes. Les converses deixaren de versar sobre literatura i els darrers descobriments científics per esdevenir llargs silencis que permetien escoltar els sentiments que generava la descoberta dels seus cossos.

Malgrat haver imaginat com acabaria allò, havia estat més fàcil del què semblava. Després d'aquella relació amb el professor, ella marxà a Paris i no es van tornar a veure mai més.

Asseguda de nou al gronxador va sospirar mentre s'escalfava les mans amb aquella tassa d'herbes. Havia renunciat a moltes coses però el que més li dolia era haver deixa't de compartir la seva vida amb qui més s'havia estimat. Tant sols la consolava el seu treball i demà, se sentiria més contenta en veure els ulls agraïts del seus ex-alumnes

Comentaris

  • No veig l'error de puntuació per enlloc[Ofensiu]
    Autobahn | 19-11-2007

    El trobo elegantment poètic i realista a la vegada, sense emprar metàfores forçades i amb imatges que clarifiquen més que pretendre mostrar "lo bona escriptora que sóc", cosa que el relat i el lector t'agraeïxen -jo, com a mínim-. Es nota que el contingut t'importava i les paraules sembla que hagin vingut espontàniament a vestir la idea per a poder lluïr en la mida justa. Ignoro el temps que t'hi has passat o si l'has rescrit moltes vegades però es no es veu encarcarat alhora que ben trabat (¿Com collons t'ho has fet?? :D)
    No estic d'acord amb el sempre simpàtic rnbonet amb lo de la puntuació. Tinc que afraïr-li el comentari perquè ha fet que me'l rellegeixi amb doble sentit crític i... amic rnbonet: o sóc un patata com una casa o m'ha semblat un relat amb una puntuació especialment acurada.
    Per lo de la ortografia, jo també sóc un maniàtic però, per desgràcia, jo també cometo moltes faltes i els relats que publico aquí, tot just els he publicat, sempre començo a veure les paraules que hi sobren, les faltes i tots els desastres que se m'han escapat, tot i les reescriptures. Finalment, el dia que publiques un llibre hi ha uns senyors anomenats correctors que et fan una feina fantàstica (home, després -si l'editorial és mínimament seria- t'envien l'original rectificat per a que tu puguis "corregir el corrector", no fos cas que el pobre individu s'hagi carregat el sentit d'alguna frase)
    Bé, mestra Leela, res més a dir, excepte que la RENFE avui s'ha comportat com Dèu mana -val a dir que donades les circumstàncies- i ja sóc al lloc de destí més d'hora del que em pensava, fet que m'ha permés gaudir una mica més de les teves poesies i coneixer alguns dels teus treballs publicats a RC.
    Molta sort i bon dia.

  • Lilith | 28-02-2007 | Valoració: 10

    Has plasmat molt bé la vida interior del personatge, fent bon ús dels detalls per transmetre un estat emocional. Molt tendre. I àgil, cosa no fàcil d'aconseguir en els relats íntims. Una abraçada.

    No tenia intenció de valorar el relat, però és que el 8 que té de mitjana el relat no em sembla escaient.

  • Sent no compartir...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-02-2007

    ...ni l'olor ni els gustos del/de la 'Iu Lian'. A mi la regalíssia no mai m'ha agradat. Ho sent. Però si que m'ha fet botar al seient la substància, el sentiment i l'emoció trencada del relat. Història que reflecteix tota una vida en pocs renglons; condensada en paràgrafs senzills, en unes quantes anotacions de detalls importants i nimis a la vegada. I el trencament d'una altra història que mai sabrem.
    Retrets:
    *algun error en puntuació (mira-t'ho bé, xicona)
    *"havia estat més fàcil del què pensava" (pareix que sobre l'accent de 'que')
    *"De vegades ni es reconeixia" (Ella, al pensament? On?, al mirall? -caldria un 's'hi'?-)
    Salut i rebolica, xicona! Sobretot, molta rebolica!
    PS.- Si he estat brusc, demane disculpes. Sóc així.

  • amb olor de regalèssia[Ofensiu]
    Iu Lian | 16-01-2007 | Valoració: 8

    Leela, m'ha agradat sentir-me per un instant dins el teu relat, i notal la llana, i el te i la infusió que, quan he acabat el relat, m'ha deixat endormiscat/da vora el foc...felicitats.

l´Autor

Foto de perfil de Leela

Leela

81 Relats

639 Comentaris

124850 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:

Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)

El petit príncep. A. de Saint Exupéry



********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com

********

Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)