Au fènix (Èxit/ Fracàs)

Pot estar bé que ens trobem els més de setanta autors del llibre. Confio que la organització estarà una miqueta més ben cuidadad que l'any passat pel RC v2.0. El lloc era un xic petit per tothom qui hi va anar, i se'm va fer gairbé impossible de reconèixer (o, simplement coneìxer) a algun dels autors.

Fins aviat!

Per cert, quin(s) relats t'han triat?

Carles

Ja m'agradaria recuperar el paradís perdut.!
Dius "Només és qüestió de voler canviar allò que no ens agrada." pero jo tindria de canviar tantes coses!
M'ha semblat molt idealista aquest microrelat, potser sera el que triaran pel llibre! Transmet esperances!
Sort,
Pell

aquest relat. Sobretot m'agrada, la teva capacitat per dur-nos en el lloc que descrius, d'una manera fàcil, sense recargolaments inutils, que certs lletraferits tenen la mania de fer. I també el posit positiu que hi imprimeixes, disfrutar de les petites coses de la vida, es el que he deduit d'aquest poema. Graciès per escriure.

els èxits i els fracassos són absolutament relatius. Suposo que amb els anys aprenem a saber el que volem i el que no volem. Seria bo, néixer ja amb aquests coneixements, per poder evitar aquells "paranys" de què parla el protagonista, però no es pot tenir tot, oi?
I a part, quines ganes d'anar a Mèxic!!
M'ha agradat molt aquest relat.

...em semblent exagerats els comentaris anteriors, que m'he llegit de cap a peus després dels teu relat.
Està bé la història, No se'n passa en allò referent a la temàtica, ni és un exercici extraordinari de llenguatge... El salva, això sí, la vitalitat i l'extraordinària esperança que se'n desprenen.
I acabe, com sempre, desitjant molta salut i molta rebolica!

El paradís, l'oblit, la meravella!
Com un au fènix, saber que el passat ha quedat enrere i que de les cendres cal renéixer per desitjar només el present i gaudir de tots i cadascun dels seus regals: una princesa d'ulls blaus, el calor, la nit, la música, ballar amb bona companyia, menjar i veure allò que el cos et demana...

M'has fet bavejar, gyps! sembla tan simple així llegit però és tan difícil fer-ho, trobar-ho, romandre!

Una abraçada agraïda per excitar la meva capacitat de somiar,
Unaquimera

Recorde el teu relat d'un Repte de fa uns mesos. És magnífic el missatge final:
El paradís ets tu... princesa meva!

Crec que a molts ens encisaria un paradís com aquest que tu ens has fet gaudir.

FRANCESC

...pel teu comentari, de debò!

el cert és que mai estic del tot segura de si els meus escrits agradaràn realment a algú (sóc insegura, no hi puc fer més...) però l'he rellegit com queda i m'agrada força.

i sí... clar que és possible fer "amistats virtuals". n'hi ha d'haver de tot tipus, no? jo també t'estimo molt!

petonets! ;-)

...a un company que era directiu d'una empresa a Barcelona i ho va deixar tot per anar-se'n al camp i muntar una granja. Alguns els hi va semblar que havia fracassat, però en el fons ell va ser el que va obtenir l'èxit esperar, la felicitat.
Parlant d'una altre cosa, que en saps de l'helena?

Una forta abraçada.

crec que cadascú de nosaltres establim els exits i els fracasos, els nostres i els dels altres, en funció de la nostra pròpia escala de valors. Tot i així, sembla que avui predomimen bàsicament els que la societat dicta constantment, malgrat no coincideixin amb la nostra manera de pensar, fer i sentir.
Sembla que el teu personatge ja ha tornat de tot això, i ha descobert que en el fons potser l'èxit s'acosta a la felicitat de tocar amb la punta dels dits aquelles petites coses que ens envolten i que, valorant-les, fan que els ulls se'ns omplin de vida.
Un bon relat Gypsy, que va molt més enllà de les paraules que hi has posat.
Et felicito, tant per elles com per les dues preciositats de filles i nebot.
Una abraçada ben gran

és sortida
fracàs és soroll

no crec en el sistema binari
tinc són, gana i desig de trobar el bes més que no pas el vers
en ell rau tota la poesia