ALARMA! ( Èxit/Fracàs )

Hòstia Maite,

T'has quedat amb mi!!!

És molt bo. Aconsegueixes atenció i tensió per part del lector. Una idea genial.

M'agradat molt.

Una abraçada, amb el ganivet a terra per això!

Gemma

El que pot sentir un bolet,
sembla escrit amb efectes d'aquest (amb carinyo!!),
molta imaginació,
per fer-lo tan bo!!!
Molt bon relat.
Abraçada alarmant des del bosc al·lucinant !!!
Bon regal per llegir...i per poder-lo gaudir.

M’has tingut amb el cor encongit tota l’estona. Temia que la meva estimada amiga no fos en perill, i he patit amb la presumpta víctima, davant del depredador cruel i despietat. Pas a pas, ha anat encerclant l’objecte de la seva ambició, i jo he tremolant imaginant-me la mirada de la bèstia famolenca i la seva respiració fastigosa.

No cal dir que la sorpresa ha estat majúscula en descobrir que la víctima era un rovelló comú, però no per això m’ha semblat menys cruel la captura. Sembla ser, en estudis fets darrerament, que les plantes i els vegetals, en general, també tenen la seva intel•ligènciai el seu coret.

Un tema digne de la teva prodigiosa imaginació i amb una factura perfecta.

I és que... qui és la nena que val molt?

( ets la pera llimonera)... com sempre amb uns finals sorprenents
maite fins aviat
una abraçadota
joan

Ja sé que t'agrada sorprendre amb els finals i sens dubtes ho aconsegueixes, però tot i estant a l'aguait, no m'he estalviat de sentir-me angoixada com la pobra víctima. Sort que no sóc boleraire!

Curiós. Toya una aventura pel bosc. Final creatiu. Enhorabona.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

No l'havia llegit, m'ha agradat.
És molt natural, de tardor.
Feliç dia del sant.
m

És el relat més original, enrebassat i curiós que he llegit mai. Com si el bolet narrés la història indirectament, però no ho fa. És molt especial, tan especial que aningú se li acudiria fer-lo, però tu tens idees molt bones.

Salut i records.

ullsblaus1

Nomás pasava per donar-te les gràcies!

A vegades sense voler-ho podem ajudar involuntariament a una persona!
Gràcies, a vegades es necessita!

Un peto i una abraçada per tu tmb!

...òndia quina angoixa, i quin final! Molt, però que molt bo! A mi m'encanta ser "bosquetera"! Pobres bolets!

M'agraden els finals girats i sorprenents, ja ho saps!

Una abraçada!

Aquest es bonissim!
Vaig a llegir l'altre que dius,
ara ens veiem.

Qui m'ha voleiat el rusvilló que guardava amoriblement per la Festa Maior del Mussol de la Santa Alzina? Eeeeeeeeeeeeh!
De què m'ha servit posar-li quatre gotes de rosada cada matinada? Grrrrrrrrrrrrrrrrrr !!

Nogensvolta m'hauré d'encruspir una tofonívola rutinària...

Grunx-grunx el serdícola transparent

Tan maco i ben plantat que era i ha hagut de venir un d'aquests animalons llargaruts a emportar-se'l qui sap amb quines males intencions. Pobrissó.
Menys mal que jo estic més amagadeta sota terra, que aquests humans són uns depredadors desaforats i no te'n pots fiar ni un pel quan s'aproximen amb les seves dalles afilades...
Ara només faltaria que passes per aquí un porc senglar o un serdícola... aquests si que són perillosos...

La tòfona del roure del costat

Hola!

el relat està molt ben construit, sents la seva (la del bolet!!!) por, la crueltat dels guerrers... he pensat vàries vegades en la pel.lícula del Mel Gibson, per la sensació d'invasors de poblats que viuen a la selva, que s'apropen ganivet en ma.
I al final... el bolet!!!

Seria molt interessant veure com es contruiria un relat així si tinguéssim des del principi visibilitat dels personatges... es faria molt més difícil, suposo, però si s'aconseguís guanyaria molt perquè al no veure'ls em causa sensació d'incomoditat, com quan un està al cinema i té algú davant que li tapa mitja pantalla.

Que vagi molt bé, passo depressa a llegir-te'n un altre!

Tal i com tu m'has suggerit, mentre llegia el teu relat, buscava quin era l'altre punt de vista sobre allò que jo havia escrit a "Un helicó per ser feliç"; quina relació hi havia entre el teu relat i el meu i m'has tingut ben enredat fins al final. Però és cert, el teu relat, encara que lluny de construccions filosòfiques, (ha, ha, ha...) parlà també de la felicitat i de bolets.
Ara que l'angoixa que m'has fet passar... no té preu. Et felicito per l'ambient que aconsegueixes crear fent reviure al lector les sensacions del protagonista.

quan ho llegeixes!
Encara que estic a salvo, em fa patir i em sento buscada! Encara que ja havia llegit laltre fa el seu efecte!
Una llepadeta espantadeta,
Xocolatina

Textos breus que esbossen una idea, que permeten al lector imaginar-se quelcom, i al final... oh sorpresa! Amb poques paraules canviem el sentit de tot el text! És un petit engany, ben portat, amb una certa (finíssima) ironia i que requereixen saber jugar molt i molt bé les cartes. Vindria a ser una mena de "saber enganyar sense dir cap mentida". Fer que el lector deixi endur-se per la seva pròpia imaginació i s'imagini una escena, de tal manera que el final, sense ser forçat ni incongruent, aconsegueixi sorprendre'l... i arrancar-li un somriure!!!

Molt ben portada, aquesta "Alarma!". Vaig a llegir el següent que, pel que dius, hi està d'alguna manera relacionat!

Felicitats pel més que merescudíssim "9'9", campiona relataire!

V.

Molt aconseguit aquest retall de l'altre rovello
Veig que tenim una afició comú, els bolets, encara que llegint el relat fan pena i tot.
T'agraeixo els comentaris, tan enriquidors que fas, inclus al últim, m'has fet venir idees noves per continuar el relat.
Ja ho veus per mi ets una font d'inspiració.

Una abraçada

Naiade

Si de l'anterior relat et deia que era un dels més inspirats i ben trobats,, d'aquest et dic que és potser el més simpàtic i 'trapella'. El cas és que, ja al seu dia, em va sorprendre que fos d'humor i terror alhora. Però un cop llegit, quina sorpresa: era d'humor i de terror alhora!
En fi, un plaer re-llegir aquest relat tan simpàtic i trampós.

No puc estar-me d'anar a pel darrer (que crec que no és un re-make), aixi que et deixo... momentàniament.

Una abraçada i fins ara.

Arbequina.

entrar al relat pero m¡alegro d¡haver-lo fet!

Esta ben escrit, ho he entés tot, buenu al final millor i té premi.

Et llegiré més!

de fet perquè algú tingui éxit sovint hi ha d'haver algú altre que hagi fracasat. En el cas del bolet, el seu fracàs està en que l'hagin descobert. Un relat que m'ha fet somriure quan he arribat al final perquè no m'esperava, ni de lluny, aquest desenllaç.
Et felicito un cop més per la teva originalitat.
Una abraçada (i segueixo llegint)

Quanta tensió acumulada he hagut d'aguantar fins que de sobte, amb una sola frase, me l'has fet escupir tota.
Maleïts rovellons! No m'hauria imaginat que patíssin tant cada vegada que algú s'els vol menjar.

Felicitats, has aconseguit enganyar-me ben bé fins a l'última línia. Ara, rellegir-lo pot ser molt divertit.

Gràcies per l'últim comentari que em vas deixar.

Una abraçada!