Zama (èxit/fracàs)

Molt bona recreació històrica, exelent recreació del personatge. Tot el que ha de tenir un bon relat històric.

...'PERDÓ' i ara aquest text.
I no sé. M'ha semblat un estil conegut i amb aires fílmics, com la foto del Clint...
"Perdó" era una seqüència cinematogràfica impressionant; aquest relat històric és un curt guió de realisme èpic. I he associat idees. Vaig errat?

Què tal? No t'havia llegit encara i ha estat un plaer fer-ho, de veritat. Ja ho aniré fent, no et preocupis (bé, segur que no estàs preocupat, és un dir).

Respecte al relat, trobo que has trobat un tema indicadíssim per la trama èxit-fracàs. Creuar la línia que els separa de vegades és difícil i menys si no depèn d'un mateix, com li va passar a l'Aníbal. El trobo ben plantejat i estructurat.
Molt bé també el títol, has defugit del popular "Aníbal" i has volgut ressaltar el punt que representa el fracàs del protagonista, la batalla de Zama amb l'Escipió com a botxí.
També m'agraden les frases curtes que col·loques, sobretot les del final.
Vigila amb el corrector, de vegades no localitza determinats errors com "ànima" o "l'única". Però això ens passa a tots. Pel demés, molt bé; no tindràs nom, però tens fusta.

Gràcies pel comentari. Tens raó, no m'hi havia fixat però veig que si, que m'agrada l'estil col·loquial, almenys per ara i sobretot en relats d'humor crec que els hi escau. També en tinc d'altres, eh.

Salut i força, Clinisbu.

(El seu pare, l'Amilcar Barca era culé?)

La història m'ha agradat força, ben ambientada i ben escrita. Retrat d'un espai dins la història.
El que et poso, jo, és molt subjectiu, és només que a mi m'agrada més així, vull dir que li canviaria alguna cosa.

- no t'agrada més "la bellesa del instant"?

- En aquest apartat:"La foscor que devora ràpidament el paisatge s'assembla a la que s'ha ensenyorit de la seva anima."
"s'ha ensenyorit", no m'agrada gaire, jo posaria: ...s'assembla a la que s'ha apoderat / o ha subjugat la seva ànima.

"- pagats per a no res", posaria pagats per a res.

- posaria nímies o insignificants, en comptes de "fútils". Per pura estètica, només.

- treuria :"Sense els reforços, aquelles portes podrien haver estat de porcellana, que tampoc no hauria pogut abatre-les." Sense aquesta frase, per a mi el relat té més força i no es dispersa.

- posaria: s'escolà, també, la guerra. "se n'anà", sembla que marxi caminant la guerra.

- m'encanta aquest final: "S'aixeca, i mirant el seu esclau, alça la copa i el seu letal contingut. Alliberem a Roma de les seves inquietuds, ja que no sap esperar la mort d'un ancià, xiuxiueja.

S'ho beu d'un glop i s'asseu a esperar que les tenebres ho envaeixin tot."
És absolutament èpic i romàntic.

m'ha agradat molt i els meus canvis que potser no t'agraden obeïxen a un cànon subjectiu de bellesa dels mots dins la història contada.

Bé, espero que en treguis algun profit i si no, mala sort, jeje.
Jo m'he posat a cercar "pegues", però m'ha costat molt i a sobre són subjectives, jeje.

petons, mmm Clint!!!

gypsy

,,, m'ha agradat molt! Una pinzellada d'història molt ben ambientada, amb un nivell de vocabulari força elevat, que li dóna un to èpic al relat molt adient.

No ens depara cap sorpresa al final, és tan sols (com si no n'hi hagués prou) un instant de la història molt ben explicat.

La gramàtica i l'ortografia, tret d'algun pronom feble i un "la única" que hauria de ser "l'única", molt acurada.

Et seguiré llegint

PS: quin crack el clint

Realment, una època idònia i uns personatges ideals per a contextualitzar un relat d'èxits i fracassos. Un relat ben enfocat, ben treballat, has jugat molt bé amb els punts i a part, a fi d'emfatitzar determinades seqüències o reaccions del protagonista, i molt correcte des del punt de vista ortogràfic i de gramàtica. Poca cosa em queda més a afegir si no és dir que, malgrat que el final no és cap gran sorpresa (es veu a venir des de bon començament), el relat està ben estructurat i té el punt just de dramatisme que la trama requereix.

M'ha agradat molt també la cura en el detallisme del lèxic. Et desitjo molta sort en aquesta aventura editorial i, sobretot, en totes les aventures literàries que emprenguis! Gràcies pel teu comentari!!!

Vicenç

o la dona sense nom...

Utilitzes un lèxit molt ric. La brevetat fa escollir les paraules més precises. La lectura passa bé. En resum, m'agrada.

o la dona sense nom...

Utilitzes un lèxit molt ric. La brevetat fa escollir les paraules més precises. La lectura passa bé. En resum, m'agrada.

Sempre l'he admirat (a ell i a Asdrúbal). Escipió no m'agrada tant. Molt bon relat, molt ben escrit. Fútil desig de tot, de tot (tot inútil).

parla de la història antiga. En aquest cas del fracàs. Trobo que has descrit de forma molt poètica com es sent el Lleó de Cartago, comparant la decrepitud del seu estat d'ànim amb l'aparició de la foscor de la nit. També has condensat molt la història d'aquella època, cosa que és complexa en tant poc espai.