Sí, tenia hora a les sis.... (èxit/fracàs)

Un relat de: nina

Sí... t'obro fitxa... Quina edat tens?

(Tenies set anys si comptaves que viure era estar amb el teu amor esgarrapat (i si no et va sortir bé amb ell, seràs capaç d'assolir res amb cap d'altre?). Tenies tres setmanes si evocaves la ultima passió encara palpitant (llàstima de final precipitat!). Tenies tres anys si viure era fer-ho en aquesta casa (la que t'esguarda de tot!). Tenies onze anys si la vida començava al fer l'amor (i quan vas creure que fer-lo amb ell, era convertir-vos en inseparables, com es deia...). Tenies dotze anys si comptaves que els teus passos s'escrivien sobre els adoquins d'aquest poble d'exili. Tenies minuts si la vida es comptava en llàgrimes. Tenies un any, si comptaves que viure era haver estat feliç (què dificil sumar pomes amb peres, taronges amb prunes, i neules amb coberts! a l'escola sempre et van dir que això no podia fer-se, pero que coi... un any!!!).

- Vaig neixer al 77, pots comptar-los tu, please?

Comentaris

  • Temps i vida[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-01-2007 | Valoració: 10

    El teu microrelat planteja alguns interrogants d'aquells amb què m'agrada enredar el pensament:
    Com es pot comptar l'edat? Per anys? certament, no tots es viuen igual: ni per consciència, ni per capacitat, ni per intensitat, ni per possibilitats, ...
    Com es pot medir el temps? el rellotge ho fa per hores, el calendari per mesos i dies, les persones... vaja! els alumnes per classes, els mestres per cursos, algunes mares per fills, alguns solitaris per la companyia, alguns escriptors per llibres, alguns actors per pel·lícules, alguns cantants per àlbums, alguns viatgers per països, ...

    El teu plantejament és realment curiós i interessant; te'ns surts amb gràcia ( és a dir, fent somriure a pesar d'aquella tristessa que plana per darrera ) i amb bona dosis d'humanitat, de comprensió, d'empatia i vida. Aquest és l'argument ferm que manté la narració: la vida!

    Un plaer llegir-te i llegir-ho.

    Et desitjo que aquest Any Nou que acaba de començar te'n porti un munt, dels plaers que més et complaguin,
    Unaquimera

  • Estic d'acord[Ofensiu]
    Lady_shalott | 30-12-2006

    amb en Bruixot, molt enginyós, però sobretot m'agrada pel tema que tractes. Amb la de "problemes" que he tingut jo per l'edat. Això sí, jo em quedo amb la última passió encara palpitant. Uf, poques setmanes també fa!
    Encantada de compartir amb tu aquests breu minuts, o dies, o setmanes, o encara seràn anys!

    Petons,
    Lady Shalott

  • de com sumar pomes amb peres[Ofensiu]
    Bruixot | 29-12-2006

    Sembla mentida com amb un relat tant curt ets capaç de dir tantes coses. Amb una estructura prou enginyosa, un parentesi que porta a altres parèntesis, un parentesi obert al pas del temps rutinari, tenia hora a les sis, quants anys tens, però no tenim anys, tenim segles o minuts, mil·lenis que han passat en segons.
    I nosaltres, que som? Som aquells que ploravem a un racó del pati? Som els que recolliem caramels veient passar la cavalgata? Som els que varem dir adèu, els que varem dir quedat, els que varem cridar, els que varem callar?

    Un relat preciós, de veres. Gràcies per ensenyar-lo!

    Xavier

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

nina

43 Relats

56 Comentaris

41050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
So here I am once more in the playground of the broken hearts
One more experience, one more entry in a diary, self-penned
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
Abandoning the relics in my playground of yesterday
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
Too much, too soon, too far to go, too late to play, the game is over
T the game is over

So here I am once more in the playground of the broken heart
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over, over
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
The game is over

I act the role in classic style of a martyr carved with twisted smile
To bleed the lyric for this song to write the rites to right my wrongs
An epitaph to a broken dream to exercise this silent scream
A scream that's borne from sorrow

I never did write that love song, the words just never seemed to flow
Now sad in reflection did I gaze through perfection
And examine the shadows on the other side of the morning
And examine the shadows on the other side of mourning
Promised wedding now a wake

The fool escaped from paradise will look over his shoulder and cry
Sit and chew on daffodils and struggle to answer why?
As you grow up and leave the playground
Where you kissed your prince and found your frog
Remember the jester that showed you tears, the script for tears

So I'll hold our peace forever when you wear your bridal gown
In the silence of my shame the mute that sang the sirens' song
Has gone solo in the game, I've gone solo in the game
But the game is over
Can you still say you love me...
/(script for a jester's tear- Marillion)

en Lèvingir, Jb i Aurincon_Kuu em van encadenar, pero jo no soc capaç de seguir la cadena!! Please que alg'u em passi les intruccions per una nina torpe!!!

mail:ninaensucrada@hotmail.com
a veure per quan recuperem les ganes de penjar nous relats....