Des del jardí (Tema: èxit/fracàs)

Ella observa davallar el sol de la tarda, rere el mur d'obra vista que separa les finques. Línies de vapor s'alcen per damunt la tassa de te, sortejant la cullereta de plata, a la taula del jardí adornat amb petúnies i mimosa. El mocador perfumat comprat a Itàlia, reposa mal plegat sobre la cadira de ferro blanc, prop la taula, davant la porta que condueix al saló principal. Dins, diversos mobles victorians i francesos d'abans de la Revolució, un cucut suïs de joies i diamants. A l'altre banda de la primera planta, la dóna elegant que es col·loca les arracades de perles, i que en fer-ho recorda la disputa amb el seu marit, que vol vendre-les per evitar la bancarrota a la que, assegura, el seu negoci estava abocat. Ella no suportaria, i així li ho ha fet veure, perdre el estatus que detalls com aquell li confereixen. Encara que sigui per mantenir les amistats, ha afegit, cal guardar les aparences.

- Si us plau, ves ràpid que farem tard -diu ella mirant el saló, on una ombra pendola sobre el terra de marbre.

Segurament l'om bressolat pel vent, a través de la finestra. Molts cops havia confós, temps enrere, aquella ombra amb possibles lladres o fantasmes, quan acabats d'instal·lar al casalot, temia per l'avarícia dels demés envers les seves riqueses.
Prop del mocador perfumat, descobreix una carta: "Per ordre judicial, s'embargaran tots els seus béns...". La llegeix mirant de reüll la basculant ombra de l'om contra la paret del saló. Es pregunta, prenent la tassa de té fumejant, gaudint de la fragància de la mimosa, com és que han caigut tan baix i no pot dissimular un petit somriure al pensar que, si li hagués fet cas a ella, ara no es trobarien en una situació tan delicada. Ella només l'esperona perquè tot torni a ser com abans. Xarrupa un glop de te indi a temps d'adonar-se que l'ombra no és obra de l'om que confonia fantasmes, sinó el cos d'un penjat.