Fracàs espiritual

Un relat de: SANTANDREU3

PENSAMENTS FRACASSATS

M'he passat mitja vida pensant en la realitat d'un Déu creador de tot l'univers i discrepant de totes les històries explicades per cada Església de les moltes que hi ha al món.

Tenia molt clar, des de molt jove, que el Déu que ens explicava la Església de casa no podia ser com ens volien fer creure.

Déu, pensava jo, no podia condemnar a uns sers creats per Ell i sotmesos a tots els pecats que Ell mateix s'havia inventat, a unes penes "eternes".

Déu, seguia pensant, si només ens havia de donar una sola vida, no podia repartir amb la injustícia de fer néixer una criatura a Hollywood amb una vida llarga i feliç i un altre a Nigèria que es morís de gana als cinc anys amb la seva última visió dels seus ulls plens de mosques.

Podria explicar les meves personals hipòtesis a partir precisament del meu naixement.

Algun dia de finals de febrer de l'any 1924 els meus pares em van concebre i al ventre de la meva mare es van anar formant cèl·lules que anaven configurant la meva persona. Tot aquell conjunt de matèries que serien una vida humana, estaven formats per una 80 % d'aigua i la resta d'altres components minerals.

Quan vaig néixer, tothom va creure que havia nascut un nen nou de trinca, i ningú va pensar ni per un moment que jo era un producte reciclat.

En efecte, i centrant-nos només en l'aigua del meu cos, no és difícil pensar que aquella aigua que ara ja era persona, és la mateixa que hi havia al món el dia que Déu va crear la Terra.

Vol dir que aquella aigua dels mars ha sigut evaporada milions de vegades per la calor del Sol i ha plogut també milions de vegades per tot arreu generant vida animal i vegetal.

I l'aigua té una qualitat general bona, encara que en uns moments pot caure al cim de les muntanyes amb una puresa exquisida i altres va a parar a un pou mort o a les clavegueres i fa pudor; Però sempre torna al mar i tornarà a ser pluja i seguirà creant més vida allà on caigui.
I crec que tots podem estar segurs que cada gota de mar, de tots els mars del món, han entrat en aquest cicle i de vegades han caigut a Hollywood i altres a l'Àfrica.

Aquests pensaments m'expliquen un Déu just que m'agrada.

D'aquestes coses en vaig parlar llargament amb amics i vaig pensar seriosament en crear una nova idea de Déu i anar-la escampant per tot el món.

També vaig explicar la realitat de l'ànima de la que ningú en sap res, però que jo vaig apuntar una hipòtesi més, que crec que no es cap bajanada: L'ànima podria ser una cèl·lula de la mateixa naturalesa de la divinitat, que ens anava acompanyant tota la vida.

Es tractava, sobre tot, d'una acció espiritual que fugís de les pompes paral·leles en que havien caigut les esglésies conegudes.

La Seu Papal seria la meva mateixa cambra, i els propagadors de les noves idees serien persones normals que, fent la vida de sempre, anirien escampant la nova visió de Déu.

Però de seguida vaig veure que la idea deixava d'agradar a mesura que l'anava explicant. Cada un dels amics, que es consideraven legítimament co-fundadors del nou Credo, no acceptaven la humilitat que els hi demanava i, sense dir-ho, es veu que tots ja es veien vestits de Cardenal, Nuncis davant els Caps d'Estat del món i l'únic que va tenir el valor de ser explícit em va dir que la seva gran il·lusió que s'havia fet només era la de ser Canonge per aprofitar les vestimentes el seu pare, que ho havia estat, de Canonge , i que ell conservava amorosament.

Des d'aquella reunió he decidit quedar.me per mi sol la meva fe .

I quan traspassi aquell últim llindar de la vida veuré la autèntica veritat de Déu, que espero que sigui més propera a les meves idees que a les que es van explicant per aquests móns.

SANTANDREU3

Comentaris

  • El cami és força ccorrecte, ep! , això ho crec jo també ![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 16-08-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    De primer, gràcies per la teva defensa al Castellà Imperial, però certament d'algu que signa com "allosenfant" , amb evident asimpatia vers el poble menys "tolerant" i més assasssi en materia de llengües [ mira un article meu,Os tranquil ], que calia esperar sinó ?. Insisteixo gràcies.
    Quan al teu relat, trobo que vas força encaminat [ tinc un relat, el do -temporal - de les llengues ], en el que també hi ha un Déu proper, del que certament et pots sentir imatge i semblançça.
    Hauries de fer algun relat per a www.guimera.info/avui/tribuna que et sembla ?
    No t'esveris gaire per gent com allosenfant , és millor que es demostrin, almenys aixi sabbrem qui son, oi ?

    mora.a@guimer.ainfo