Fotografia de carnet ( èxit-fracàs)

Un relat de: ciosauri

Ostres, la cartilla de les notes! I a la primera pàgina hi havia... sí, aquí, una fotografia de carnet: ulls grossos i ben oberts, galtones, expectació... Sembla mentida que aquesta nena sigui jo, que jo sigui ella; no ens assemblem gaire, a hores d'ara; potser un aire de família...
Les grapes estan rovellades. Tot queda lluny: el neguit per escollir ciències o lletres, la faldilla de quadres, els intents -a l'hora del pati- d'endevinar el nom del nostre príncep blau i els fills que tindríem, el llibre de ciències naturals... Els records no estan ben lligats: alguns moments que -vés a saber per què- m'han quedat fixats a la memòria, escenes inconnexes... I ... això, un dels instants que puc recuperar és precisament quan jo -no em veig, però sé que sóc jo-, amb la fotografia a la mà acabada de fer, penso que un altre dia sabré què he triat i com em van les coses, i que tornaré a mirar la meva fotografia; i que seria fantàstic que es pogués fer un salt en el temps, per un moment, i em quedo mirant-me una estona, com qui espera una resposta... Una resposta que no va arribar, és clar, i em vaig haver d'espavilar com vaig poder, com tothom...
Doncs mira, tenia tota la raó. El temps ha passat, finalment, i ja sé què he escollit, i què m'ha tocat, i com em va. I torno a mirar la fotografia. I em miro al mirall. I penso que no sé ben bé on és, la nena. I que si a través de la fotografia pogués fer el camí que imaginava li hauria de dir que, de fet, de gran no serà ben bé ella, serà una altra. I que... Però no... ben pensat... segurament no li diria res.

Comentaris

  • Aquesta mirada interior[Ofensiu]
    Siset Devesa | 01-12-2007 | Valoració: 9

    Aquesta mirada interior, aquest mirar enrere ja l'he llegit en algun altre relat teu. Què seriem sense aquells records que ens fan companyia ?
    Què podriem explicar -escriure- sense aquelles vivències ?
    Salut !

  • Diàleg interior sobre la dolça nostàlgia molt cuco[Ofensiu]

    Gràcies per aquestes reflexions fetes des de la quotidianitat: aconsegueixes ser propera sense recòrrer a la vulgaritat.
    Trobo que tens un estil molt ben definit a on m'imagino que t'hi trobes còmode. Els teus lectors sabran que anar a cercar i sempre tindran una estoneta agradable.
    "Cabories" ben "caboriades", sense fer-nos menjar el tarro pretenciosament-estèrilment:
    Gràcies, perquè amb els temps que corren de suposats filòsofs...!

  • Qui ho dius que no es pot viatjar en el temps?[Ofensiu]
    qwark | 27-01-2007

    Se m'acudeixen -ara mateix, a aquestes hores, sense pensar-hi gaire- dues maneres. La primera és òbvia: cap endevant; d'aquí 24 hores serà demà i hauràs viatjat un dia en el temps. La segona és potser més metafòrica i ens la descrius amb cura en aquest breu relat: la foto, la memòria, un viatge amb el gust agredolç de la nostàlgia.

    Bona posada en escena. M'han interessat especialment aquestes reflexions a mig fer.

  • edats[Ofensiu]
    manel | 14-01-2007

    No saps com m'hi he trobat!
    Els que ens movem per aquestes edats estem en una fase en què comencem a ensumar el final però encara ens sembla que si estirem el braç podem arribar a la joventut. Ni carn ni peix. Però potser per navegar per aigües de ningú ens sentim més lliures que mai i tot sovint amb la sensació d'estar tastant la vida amb tot els sentits de què disposem (és una sensació personal, però estic segur que més d'un s'hi troba).
    Tinc curiositat pe teu nom. D'on surt?

    Uns petons!
    manel

  • De mirades...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-01-2007 | Valoració: 10

    ...al temps, de records imborrables, de dràstics retalls de memòria, combinats amb la mirada al present, viva, captiva d'un mirall...
    Molt bo el relat! Tota una troballa.
    Molta salut i molta rebolica per tot l'any que comença!

  • Fotografia i mirall, cara a cara[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-01-2007 | Valoració: 10

    El flash back inicial és un encert: tendre, detallista, evocador de records... Des d'aquell trampolí, un salt en davant: en el temps, en l'espai, en la vida, caminant pel trajecte del destí personal...

    Finalment, fotografia i mirall coincideixen, properes i llunyanes alhora, provocant la reflexió que conclou aquest relat breu però deliciós.

    Com ja t'he dit anteriorment, m'agraden els teus textos i el teu estil: diguem que hi haurà algun més! ( ? ) De capacitat, en tens, per escriure... de ganes i temps no ho sé, és clar!
    Però jo em quedo amb recança de no tornar a trobar més paraules teves, tan grates com aquestes!

    Per paraules, les millors per concloure aquest comentari d'avui: Feliç 2007 ! Confio que l'Any Nou em permetrà tornar a saber de tu.
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de ciosauri

ciosauri

22 Relats

101 Comentaris

33964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascuda l'any 1957 a Palafrugell, he llegit i escrit des de sempre, però els meus textos no van sortir de l'àmbit familiar fins el 2001, quan em vaig decidir a participar en un concurs de relats de TV3 per internet. Després de trobar el gust a tenir lectors més imparcials he continuat, i ara m'afageixo al que m'ha semblat un gran club de gent lectora i escriptora.
Rellegeixo el que he escrit. Potser us preguntareu: i què li va passar a aquesta dona el 2001? Doncs veureu, treballo en un arxiu i aquest any varem canviar d'edifici, i alguna cosa havia de fer a les quatre de la matinada quan em despertava amb uns ulls com taronges pensant en la feina; alguna cosa sense fer fressa per no despertar a la família, és clar. I d'aquí va venir tot plegat...
mcsauri.blogspot.com.es