Foteses del camí (Equívocs)

T'he mirat als ulls i he trobat el que buscava, una brillantor quan em miraves. M'has parlat dolçament amb belles paraules però el meu cor pertany a una altra ànima. El meu cor trist plorava la teva indiferència i ara que ja no plora vens tu a guarir la meva pena.
Diuen millor tard que no pas mai, encara que ara no podràs obtenir cap guany de la meva persona perquè el meu cor, les meves mans i la meva ànima ja no et pertanyen, ni tan sols una engruna. Qui s'hagués aventurat a dir que aquest dia arribaria, jo mirant-te amb enyor però tu a mi amb estima. El meu cor només vol un somriure i és de la màgia que em fa sobreviure. He evitat aquesta mirada durant llargues vesprades però tard o d'hora m'obligues a contestar i no puc dir més que somriure. Els meus llavis badats et mostren un somriure que et diu que has arribat tard, les foteses del camí no t'han deixat veure la llum..