Foscor

Núvols grisos quasi negres
que no deixen veure el cel
cobreixen la meva ànima
sense cap mena de recel

Tristor i angoixa per tot
on és la felicitat?
Està presa i anul.lada
per la pena del meu cor

Necessito la força de l'huracà
per esvair tanta foscor
tornar a veure el cel blau clar
i sentir l'escalfor del sol