Foscor humana

Un relat de: GIOMA

La nit de la negra tormenta
Alçarà l'espasa afilada
Als ulls de la lluna atenta
Caurà la sagnant desfilada

Deixebles de la tiranía humana
Als seus DÉUS resaràn
Governats dins venitat profana
Sota la mentida regnaràn

Oh gran savi!! on ens has portat?
Al meu voltant només hi veig desolació!!
Oh gran savi!! que ens has deixat?
Al meu voltant només hi ha desesperació!!

Camino en mig de la tampesta
La soletat m'envaeix en mi mateix
Danço en mig d'aquesta festa
Entre el bé i el mal es trenca l'eix

Negres cors recorren el món
Cercàn codícia arreu on van
Cultivan desgràcies allà on són
Enriquint-se les ànimes d'on mal fan

Ulls de la desgràcia
Observen l'era del patiment
Espasa de la intolerància
Talla en sec el pensament

Vides manipulades i buides
Vaguen en direcció a l'infern
Vides mortes i cremades
S'enfonsen en la foscó d'un estel

Comentaris

  • tens raó[Ofensiu]
    gateta | 25-09-2005 | Valoració: 10

    GIOMA,
    Es un bón relat, veig que saps que hi ha molta gent que li agrada veure com sufreix les persones i no fan res per remediar-lo, i a vegades influeixen a que sufreixin molt més...
    UN PETO. ;)

  • Es molt humá[Ofensiu]
    AINOA | 16-08-2005 | Valoració: 9

    Es un relat molt intens.
    Malgrat el dolor que es percebeix.
    Tens raó ja molta gent que disfruta del sofriment dels altres i s'aprofita dels més febles.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.33