Fosca carretera de divendres nit.

Un relat de: Epicuri

La fila de cotxes resta aturada per la sobtada acumulació de joves conductors que dona a la fosca carretera entre camps un aire incert, com de de guerra preventiva.

A la dreta, un cotxe tombat. Desferres, roda girant en buit, boirina. Laments al mig del camp de patates o "trumfes" com diuen el pagesos de per aquí.

- Ai...M'he trencat el braç!!!!

Crida angoixat un jove que posa ulls de lluç com es la norma general del moment.

El cor hem dona una tombarella (doble) quan veig el braç del xicot, pèndul.lant en direcció contrària a la seva natural dinàmica.

Sense ben bé saber com; em trobo conduint, super-concentrat el meu cotxe, en direcció contrària. Duc al cap la imatge fixe de la porta de l'hospital que vaig veure un cop. Confusió i gemecs al seient posterior.

Entrem per darrere. Donat l'avís, surten amb una cadira de rodes i se'l enduen de pressa.

Aprofito la momentània Soledat per fer-me l'escapol. Al cap i la fi, no se rés de rés. No conec a ningú ni se ben be per que ni com, he fet el que he fet.

Fora complicacions innecessàries. L'accidentat. Sigui qui sigui. Es allà on més li convé ser.

- Bufa! vaja nit.

S'exclama la noia que aquesta mateixa tarda m'han presentat i de qui probablement no recordaré mai el nom.

- Quina sang freda!... que ets metge tu?

No. Sóc pacient.

El meu front degoteja en fred i una certa paràlisi glaça el meu cor. Faig com si res.

La resta de la nit. Com n'hi ha tantes.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

426238 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com