Fos i vessat per tu

                Fos i vessat per tu, vasta rauxa al meu pit, de ventricles de suor i nit que per les teves parpelles suro entre meravelles de raïm.

                Em torna el teu gest de fada, un halo de màgia salada i a la sanefa genital un deliri de lliris i mandràgora.

                Un bressol de lluminàries s'endinsa al capçal d'una bresca de llençols i fanals de tinta, viatgeres d'un èter salvatge que pinta de sàlvia la malla dun dolç parany d'endevinalles.

                I vens a ésser el meu pinyol i un sedàs pel meu pit, una precisa escata de drac com l'ombra d'un dràkar naufragat en una farga de nacre.

                Cràter d'oli d'oliva amb frac de cacau, fractal de rosella brogent al voral d'una corona d'argent, encís de primavera a les parpelles del vent.

                Envoltada d'una serpent enjoiada amb plomes d'esfinx alada i antifaç d'encens, l'embruix de súcube em venç i transmuta els bassals en tolls de sucre i els crepuscles en mel.

                Segó de saliva, soldadet de quars amb l'ànima guarida d'una esquerda d'atzars, el pit nodrit amb vendavals de carícia i respirs del meu cor verdblavís amb moll d'anís tremolós, que s'abraça a un clau de coure penetrant la pell d'un roure que pels meus palmells batega somniadís.

                Alè serè i perfumat, conjunció de galeta de gingebre i cirera, acordió de rínxols i eclipsis ventrals de lluna i queixals de pruna, llavis d'alvocat i de morera, llengua daurada i juganera que una àlgebra sagrada ha beneït amb enigmes salats.