Fòrum de Gats. Versió 2.0

Era ja la mitjanit, la lluna ben plena convidava a gats i altres espècimens a gaudir-ne. La Gataxica estava a punt de marxar del Fòrum de gats quan va arribar la Gatafòrum. Aquesta es va estarrufar els pèls i amb un àgil salt es col·locà al costat de la seva companya.

-- Mèuuuu! Avui has tardat molt a aparèixer -va exclamar. La Gatafòrum va arrufar el nas i es va arronsar.
-- Miu... és que vaig d'incògnit! -va contestar. La Gataxica va tancar els ulls només deixant una escletxa de color verd jade que fendia amb curiositat el rostre de l'altra gata-. És que no em deixen viure... Gatafòrum cap aquí, Gatafòrum cap allà. Ara vinc i no faig cap mèu... vull passar desapercebuda, vull deixar de ser la Gatafòrum! -exclamà finalment amb mala bava. La Gataxica panxa en l'aire, miolava divertida...
-- Noia! Tu no pots deixar de ser la Gatafòrum per molt que t'amaguis... a més: què vols? deixar el fòrum a mans del Gatpolític?-inquirí mirant al centre del fòrum de gats. Allí havia un gat negre, gros i vell però amb el pèl llampant, que miolava com una fera.

--MÈU, MÈU, REMÈU, I REMÈU, MÈU, REMÈU, REQUETEMÈU -cridava el Gatpolític.

Al seu voltant una dotzena de gats miolaven tots alhora, amb els pèls de la columna vertebral eriçats. A cada MÈU del Gatpolític semblava que un gat més s'hi afegia per replicar els seus mèus... La Gatafòrum mirava la seva amiga, compungida.
-- No, és evident que no, però és cansat sempre ser la Gatafòrum...
-- Sí, cal que t'entrenis en un gimnàs de mèus per no perdre l'agilitat mioladora -es va riure la Gataxica de la seva companya-. Aquest gat... no hi ha alguna forma de fer-lo callar. Mira que és pesat!

Un gat, gran, de pèl llustrós i mirada felina (sí, sí felina) va saltar per sobre del cap de les dues gates i va anar a parar al seu davant. Donà dues voltes perseguint la seva cua i trobant el millor lloc per jeure.

--Qui, és pesat? -Les dues gates alçaren la mirada vers al Gatpolític amb resignació.

En aquell moment tots tres amics veieren la Gatamaula que s'havia introduït a la discussió del fòrum amb interès ja que no podia veure ni en pintura al Gatpolític, i els miols es devien sentir ja des de tres barris més enllà. El Gatferotge, el gat de mirada felina, va seguir la seva mirada i va esbossar un miol de reconeixement -Déu n'hi do, sí que n'és de pesat aquest, gairebé sembla humà. Per cert sabeu això dels miols més escoltats?

Les dues gates van fer cara de no saber de què els parlava. El Gatferotge va mirar al seu voltant i baixant el to del seu miol va assegurar:
-- Doncs que sembla que es fan trampes... --Les dues gates van aixecar la mirada i van fer un miol sorneguer.
-- I això és notícia? -va replicar Gataxica.
-- La Gatalírica ja fa dies que es queixa que els seus miols els escolta molta gent -va afegir la Gatafòrum. El gat va obrir els ulls com taronges, ben sorprès.
-- Es queixa que l'escolten massa?-va replicar el Gatferotge. Les dues gates feren un miol suau.
-- Mèuuuu, tu a quin món vius, Gatferotge, mira que ets innocent, noi! --El Gatferotge ignorà la puntada de la Gataxica i continuà la seva explicació.
-- Doncs resulta que alguns gats porten aparells replicadors de miols i altres es dediquen a repetir sempre el mateix miol quan entres al fòrum, aprofitant l'estona de feina caçant ratolins per fer miols que pugui escoltar tothom, per tal que així els escoltin més gats... i és clar, això no s'hi val.
-- És que hom no hauria de tenir en compte les vegades que s'ha escoltat un miol, més aviat els comentaris que ha rebut un miol.
-- Mèu, remèu... Ha parlat la Divina Deessa del Comentari de Miols personificada -va replicar Gataxica. L'al·ludida, eriçant el pèl es va retirar enfurrunyada-. Això no es cap novetat... --continuà la Gataxica--. Fa temps que al fòrum de gats es barallen per si els rànquings del "gat del mes" valen o no valen-. El Gatferotge no ho negà.
-- Si, tothom diu que aquests rànquings no serveixen de res, però mira a Gatcampió com li agrada sortir --El mèu sorneguer del gat va atreure l'atenció de la Gatamaula que seguia a baix discutint amb el Gatpolític. Malgrat l'edat la gata seguia àgil i elegant i amb quatre salts ben donats va plantificar-se al costat dels tres amics.

-- Bona nit, nois... que guapus esteu tots... que heu vingut a meolar o a lligar? -
La Gataxica mirà la seva companya amb desconfiança.

-- Gat! -va exclamar--, si podem fer les dues coses, millor, no? Com et va amb el teu amic Gatpolític --. La Gatamaula s'estarrufà de dalt a baix.
- Amic! -meulà-- Amic! Aquest no és amic meu, jo sé triar els meus amics -replicà. A Gataxica li agradava fer enfadar la Gatamaula perquè era divertidíssima quan s'enrabiava. Els altres dos gats no podien deixar de riure per sota dels bigotis.
- Per cert -va interrompre Gatferotge per evitar l'esclat de fúria de la gata- tu no participes en la miolada en conjunt dels Gatsdejardí al planeta Felí? -La Gatamaula s'estarrufà i mirà el gat amb un miol atractiu.
- Jo no sóc sa gatadejardí, jo sóc sa gatadeterrat, i aquesta miolada conjunta no té en compte sa idiosincràsia diferencial dels gatsdeterrat.- Va dir amb uns mèus enfadats. Tots tres s'estarrufaren, ells eren tots tres gatsdejardí, però en aquella miolada tenien totes les de perdre amb la Gatamaula.
-- Només es tracta de divertir-se en una ficció impossible-va dir mesuradament amb els seus mèus pausats la Gatafòrum.
-- I tan impossible -replicà la Gatamaula-No hi ha déu que entengui ses miols. Els gatsdejardi esteu tots tarats. Primer aquells mèus lírics que a jo li semblaven embullats i pensava: No, si aquests gats tenen sa febre humana. Llavors vas tu -donant un cop de cap vers la Gatafòrum- i ens mioles no sé què d'un somni amb un arbre, i ara aquell gat tan estrany -Gatsuau --interrompé la Gataxica. Gatamaula continuà la seva disquisició sense escoltar- que ens parla de sa fòrum futur destruït i un arc que abdueix a tota sa gatada.
-- No et preocupis -digué la Gataxica-- quan els gatsescollits comencin a donar classes de com miolar aquests miols tant estrambòtics nostres ja seran ben polits.
-- Vols dir? -inquirí Gatferotge-a tu no et corregeix ni el mestre de mèus de tots els mèus haguts i per haver.-- La Gataxica amb un mèu de complaença i complicitat mirà els seus companys amb els pèls tots estarrufats.
-- Sí. Canviar els meus mèus és un pèl complex. La Gatafòrum ja ho prova, amb resultats més aviat minsos.

Allà baix, al fòrum, els gats seguien replicant incansables al Gatpolític, que indiferent als miols furiosos dels seus companys seguia:

-- MÈU, REMÈU, REQUETEMÈU. MÈU, MÈU, MÈUUUUU, REQUETEMÈU.
-- Per tots els déus gatuns d'aquest planeta i de qualsevol altre planeta de gats de l'univers, conegut i desconegut, oh! reina dels coments de mèus! si us plau, torna al Fòrum i fes callar aquesta veu insípida o el Gatpolític ens tornarà a tots bojos -Gatferotge feia una mirada compungida a la Gatafòrum. L'altra gata féu un marrameu entremaliat.
-- Res de reina dels coments de miols... o tornes o seràs la culpable del major nombre de baixes per depressió gatunes de la història, i de la meva mala bava també -- Miolà amb contundència.
-- Jo no sé fer mèus, sóc incapaç de miolar com els divins gats diuen que cal fer-ho, però és sa Gatafòrum o es Gatpolític. Per favor estimada gatadejardi, torna! Sa gatada està tant mal a pler sense tu!-remugà la Gatamaula.

La Gatafòrum s'hagués posat vermella i s'hagués amagat en un forat ben fons, en cas de ser humana, però com que sols era una gata -bé, no era una simple gata, era el gat@ miolador comentador del fòrum de gats més bo de la història- féu un mèu de complaença i un altre d'assentiment.
-- Els meus mèus tornaran al fòrum de gats -afirmà amb contundència.

Els quatre amics cansats de tant MÈU es miraren els uns als altres.
-- Què us sembla si anem a menjar alguna cosa. Tant miolar m'ha fet entrar gana -va dir la Gataxica.
-- I set - va concloure la Gatamaula-conec sa taverneta de gats a prop d'aquí, voleu que us la mostri? --Els gats encantats van miolar ben fort, i amb un bell pas felí seguiren la Gatamaula, per terrats i teulades.
_______________


-- Ei! Oma, avui sembla que dormirem. Els gats de sobre el terrat han marxat.
-- A veure si és veritat i aquest gat pesat del celobert deixa de donar la pallissa -va contestar Tech.