Fortalesa

Un relat de: tapisser
La mà jugant a dos dits de l'aigua.
Diu:
-Mamà tinc set.
- Falta molt?
Fa una hora mare i filla eren en un contenidor del port on un senyor brut, amb una capa que competia en brutícia amb ell mateix, els hi va amagar fa dies a ells dos, a trenta-vuit companys més i a quatre ampolles d'aigua perquè no passessin set, això si, eren de litre i mig les ampolles.
Fins ara, la mare, la té convençuda que fan un creuer com el que veuen en aquella sèrie, quan la poden veure, que és Americana i que fan a la tele de la botiga.
Per nosaltres la feien ja fa molts anys, per ells, avui és estrena.
La barca pot portar folgadament vint-i-cinc persones. En son quaranta, molts no se senten ni persones, només són un pes que l'embarcació intenta fer flotar.
Una senyora en porta un altre a dintre, com una nina russa. No ho vol dir perquè no li cobrin dos passatges. No podria pagar, al seu país podia viure, a on va "de moment" serà molt pobre.
La gana, de la que tothom vol fugir i la mal rebuda il·lusió pel futur, són el combustible comú que fa funcionar el viatge.
Allà lluny, al fons, es veu la ratlla de la costa enyorada, un últim favorable alè de Neptú i ja podran trepitjar la sorra Europea.
Però Neptú ja no creu en les mateixes raons que els humans, ni creu en Deus. Aquests mars són cementiris de gent que, abans que nosaltres, han tingut la il·lusió d'un món nou.
Ara ve una llanxa a buscar-nos, Estem salvats!
A partir d'ara hem de demostrar la nostra fortalesa.

Comentaris

  • Un relat molt colpidor.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Això és el pa de cada dia. Les ganes de fugir cap a un país on els han dit que tot és nou i que tindran una millor vida per a la seva família. Creuen que Europa els rebrà amb els braços oberts i que tindran tot allò que els manca al seu país. I no és més que un miratge.

    Quan al començar has dit "la mà jugant a dos dits de l'aigua" i l'infant té set, m'ha recordat ( no hi té res a veure) la cançó d'Omar del musical "Mar i cel" on el pirata canta "Veure tanta aigua i patir set" referint-se a la set d'amor. Que per cert, vaig plorar veient-lo del primer minut fins a l'últim.

    Aquest no és un relat humorístic, ni molt menys, és un escrit reivindicatiu d'una situació que no se sap com resoldre perquè el món està en una circumstància caòtica.

    Vaig a veure què més tens de nou en RC.

  • Realisme[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Una història colpidora que tu narres sense dramatisme però amb realisme. Una crònica dels nostres dies feta literatura. Ben trobada la situació per parlar de fortalesa.

  • Tens raó[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2018 | Valoració: 10

    Si noi, tens raó. Ara, un cop arribats a terra europea és quan han de demostrar la seva fortalesa, perquè el que trobaran no els agradarà gaire. Magnífica descripció, física i psicològica dels personatges. Molta sort i tant de bo el viatge acabi bé! Una forta abraçada, Albert!

    Aleix

Valoració mitja: 10