FORTALESA PER CONTINUAR

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Una tarda van veure pujava un capella, cavaller a dalt d'un cavall i acompanyat d´una parella de mitjana edat, tot va ser xiu xius a cau d´orella els uns altres i una sentència – EN DEU HAVER FET UNA DE MOLT GROSSA, I EL DUEN AQUÍ A PURGAR EL PECAT.
Anava cavalcant amb la seva fortalesa d´arribar abans de ser fosc, a la parròquia
Somiador ,se sadollava amb la bellesa de les muntanyes altives , els boscos misteriosos, els rierols , fins al punt d´oblidar la pena que el corsecava.
- ! Pere, si això en comptes d´exili serà el meu paradís!
- ! Matilde , no sents el cant dels ocells!
- Vol dir?, mossen deien.........
Un pagès amb un burro, els saluda amb un
-Deu vos "gord" .
Son aspres i , però jo els amansiré es digué, m´entres davant seu entreveien unes quantes cases , arrupides al peu d'un espadat i una església , que sobresortia amb un campanar al mig.
En arribar el sol havia desaparegut darrere el cingle.
- Obriu Pere , va dir m´entres amb un basto apartava un munt d´esbarzers, de la porta de l´església .
En obrir van veure quatre parets esquerdades i una teulada amb tants forats, que semblava que el teulat fos un cel brodat d´estels, . I la rectoria per l´estil es digué.
L´endemà en Pere toca les campanes per cridar als feligresos. Vingueren mig arraulits. Els demana ajut per apariar l´església i la rectoria.
-SOM POBRES-, "MOS" VA TOT DE GAIRELL.
En aquell moment prengué una decisió. Agafa el cavall marxa al bisbat . Torna amb un paleta i doblers per refer la parròquia.
Era digne de veure treballar el paleta el capella, els vells , tots refent el que podien, sense descans. Va durar sis mesos la feina.
El dia de la primera missa, l´església plena de pagerols , que de mica en mica en escoltar-lo es posaren a riure.
Decidit és dirigí a l´òrgan i el Messies de Handel ompli l´església . Maleïa el tartamudeig que li va quedar a l'escapar del seu afusellament, per la Guerra Civil.
Aquest era el "PECAT" , però encara tenia la música! Mira les seves boques obertes i continua tocant.

Comentaris

  • Una cosa més[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 30-01-2018

    Gràcies pel comentari tan afalagador que em vares deixar.

  • Impressionant [Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 30-01-2018 | Valoració: 10

    Hola Montse. M'he llegit aquest relat teu intens i molt ben estructurat, amb una història que té tots els ingredients necessaris per capturar l'atenció dels lectors amb especial afecció als microrelats: ja comença despertant un gran interès, per l'inusual i estrany de tot plegat, i acaba també en sorpresa: el que s'esdevé no és convencional ni esperat. Quant al vocabulari i el ritme, m'han semblat força apropiats i tan ben travat tot que el resultat havia de ser bo, com de fet així ha estat. Perquè ets una narradora nata.
    Llàstima d'errades, que tots en tenim, encara que només siga per descuit, també aquells que presumeixen de no tenir-ne cap. Jo en tinc i reconec que, després d'haver revisat, de vegades, encara m'apareixen. Però no cal desesperar per això. La vida és un aprendre imparable i si, com ocorre a voltes, et veus sobrepassada, has de posar-te a estudiar, a revisar sense presses, a deixar-te ajudar.

    Admire la teua creativitat i les atmosferes tan especials que ets capaç de crear, i per això et felicite per aquest relat. Però també estic d'acord amb els comentaris que tens més avall i aquest és l'únic «però» que jo li posaria a un treball força reeixit i que m'ha arribat.



  • Endavant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-01-2018

    La fortalesa per continuar endavant, malgrat les dificultats. M'has fet pensar amb la novel·la ELS SOTS FERÉSTECS, de Raimon Casellas. Ah, i mira de fer cas al comentari anterior. Aquest escrit corregit hi guanyaria. Repassa'l i ho veuràs. T'ho diu un cec. Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

  • potència narrativa[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 21-01-2018

    Aquesta és una història molt potent, amb un nus molt ben treballat i un gir final molt ben amagat que lliga els motius de la narració que ens presentes, tot plegat ens parla d'un treball alt i ple d'intencions estilístiques de bon nivell, però com ja t'he dit en un altre relat, em fa tota la impressió que vols córrer en penjar els relats a la pàgina. Cal que madurin en correcció i estructura gramatical.
    Tens un conte molt bo entre mans, i molt ben explicat, però que el lector ha de fer un esforç de comprensió (diria que) injust per a un relat que mereix més calma en ser revisat i després presentat a la pàgina.
    Et dono feina! però diria que mereixes tenir el teu relat al recull final, i sols et cal un últim detall literari, tens les bases, ara posa-hi el terrat.
    Pensa que el més fàcil i seguir com ara, però si et comento i et dic això és per què crec que paga la pena l'esforç, els teus escrits s'ho valen. D'altra manera amb no comentar-ho ens quedem tots més tranquils, però com sempre he cregut que aquesta és una pàgina literària d'amics, i entre amics ens hem de dir allò que veiem, callar-ho no ajuda a ningú. Bé, jo ho veig així.

    (Si sóc massa dur, m'ho dius)

    Una abraçada!

    Ferran

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 08-01-2018 | Valoració: 10

    Quanta tristesa en el teu relat, el pobre mossen tartamut i la seva passio per la musica el desterro, es tot tant trist ! però ell te força

  • la vida segueix...[Ofensiu]
    Nil | 06-01-2018 | Valoració: 10

    A Catalunya, abans de la guerra, havia òrgans que no tenien parió al món. La barbàrie se'ls endugué gairebé tots. Però com tu dius, fortalesa per a continuar...

  • Publicat[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 06-01-2018 | Valoració: 10

    http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4943

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

350 Relats

1065 Comentaris

160467 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.