Cercador
FORTALESA DUAL
Un relat de: berguedanaLa meva mare va xisclar tan fort al moment de parir-me que tothom va poder comprovar el gran llast que acabava de deixar anar. Efectivament, vaig ocupar tot el bressol i de seguida van haver de reforçar-lo. Sóc l’Esa. Tinc caràcter. La meva mirada és fosca i valenta: expulso l’enemic, més ben dit, ja ni se m’apropa. El meu cos és una cuirassa molt freda, que cap arma ha pogut travessar encara. I els braços, molt ben anomenats pels anglesos que en diuen arms, el millor mot per descriure’ls, són armes devastadores fredes i lluentes com el meu cos de metall. Amb els peus xafo fort i dibuixo la seguretat que em fa pujar fins als alts pòdiums, on m’omplen de medalles perquè no tinc oponents. No hi ha competidor que em pugui guanyar i allà resto sempre sola.
Acabes de conèixer l’Esa 1.
En sentir-me tan aixoplugada en els braços de la meva mare, de seguida vaig creure que el meu naixement, fa tants i tants milers d’anys, havia de servir per alguna cosa. Sóc l’Esa i tinc una mirada ben transparent, on tothom pot veure el meu interior, on tothom s’hi pot emmirallar. Els meus braços són tous, són els coixins on reposen els nens indefensos i innocents, on s’abracen els febles i em donen l’escalfor que irradio cap al meu voltant; per això tothom se m’apropa. Mai estic sola. En comptes de peus, tinc ales, que em fan volar i albirar el món, tan espectacular, tan bonic i acollidor. I amb les plomes de les ales acaricio, faig pessigolles, propicio moments de plaer i tendresa, tan necessaris per quan arribin els moments d’infortuni.
Acabes de conèixer l’Esa 2.
Amb quina et quedes?
Acabes de conèixer l’Esa 1.
En sentir-me tan aixoplugada en els braços de la meva mare, de seguida vaig creure que el meu naixement, fa tants i tants milers d’anys, havia de servir per alguna cosa. Sóc l’Esa i tinc una mirada ben transparent, on tothom pot veure el meu interior, on tothom s’hi pot emmirallar. Els meus braços són tous, són els coixins on reposen els nens indefensos i innocents, on s’abracen els febles i em donen l’escalfor que irradio cap al meu voltant; per això tothom se m’apropa. Mai estic sola. En comptes de peus, tinc ales, que em fan volar i albirar el món, tan espectacular, tan bonic i acollidor. I amb les plomes de les ales acaricio, faig pessigolles, propicio moments de plaer i tendresa, tan necessaris per quan arribin els moments d’infortuni.
Acabes de conèixer l’Esa 2.
Amb quina et quedes?
Comentaris
-
Amb la segona[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 23-01-2018 | Valoració: 10
M'agrada més la segona Esa; la primera em fa una mica de por. Ara, la proposta de triar em sembla molt engrescadora. Una forta abraçada!
Aleix
-
Originalitat i simbolisme[Ofensiu]Vicent Terol | 22-01-2018 | Valoració: 10
Crec que el millor seria una combinació de les dues, no?
El teu relat és molt original i està molt molt ben escrit. Les frases flueixen, amb precisió lèxica. Curiosa història, que es presta a lectures simbòliques. M'ha agradat.
l´Autor
72 Relats
135 Comentaris
47607 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.
Últims relats de l'autor
- EL DIA QUE VA MORIR ELL
- LA GAUCHE QUI RIT
- L'ESTIU DE L'AMOR
- UN SOMNI NO FET REALITAT
- Altera pars otio, pars ista labori (Una part pel descans; l'altra pel treball)
- CUIDA'T
- EL VIRTUÓS DE LA GAUCHE DIVINE
- BERGA-BARCELONA-BARRANQUILLA
- EMOTION
- L'ALTRA PANDÈMIA
- BCNegra
- CASCADA A LA VISTA
- NYAM-NYAM
- AMB PANY I FORRELLAT
- FELIÇ ANIVERSARI