Formigues

Un relat de: 1planeta2015

Ja ho sé, ja... si no ho discuteixo pas...
ja fa temps que en sóc conscient:
Sou les putes mestresses de la Terra!
...però deixeu-me un trosset petit
per a mi, no?

Perquè jo... no en tinc cap,
d'inconvenient, en que visqueu...
però aquí és a ca meu
i jo sóc també un ésser
i mereixo també un respecte.

Per això ara mateix us escombro
i d'una revolada us faig fora de casa -amb la pala-
i -convençuda i decidida- us llenço marge enllà,
Però no us llevo pas la vida, no,
que tan sols defenso el meu espai.

Així doncs -siusplau-
que em faríeu cas? carai!
Deixeu-me viure
-a mi, ara, aquí- en pau!

Comentaris

  • Ara em pica tot[Ofensiu]
    tapisser | 17-07-2015 | Valoració: 10

    Ara em pica tot, maleïdes i necessàries formigues.

    M'he vist retratat traient formigues de casa. Enguany no.






    Salutacions.
    Albert.