FORATS

Un relat de: Magdala
- Saps? De vegades pensava que hi aniria al seu llit i estaria morta
- Vaja, és molt dur
- No, el que era dur és que ho desitjava. La veia patir i no ho podia suportar.
- Ja ha passat, no hi pensis
- Sí, ja ha passat
- Sí, ja ha passat
...
- Però de vegades torna, no sé, la tristor
- Però va curar-se
- Sí, va curar-se
- Doncs no hi pensis
...
- Sí, va curar-se, però sempre hi va haver un abans. Un abans i un després.
- No hi pensis
- Són coses que queden, i surten a les nits. A les nits, quan no dorms. Després no, després ja passen. Et queda un racó a l'ànima que no acaba de fer net, sempre pesa, sempre el tens allí.
- La vida, que et deixa forats
- Sí, forats que no s’omplen. Forats petits o grans, ves a saber, tots hi tenim
- Sí, tots hi tenim

Comentaris

  • POBLET | 26-01-2017 | Valoració: 10

    ha forats, que semblen un corcó que ens rosega amb insistència. M'agrada molt aquesta conversa...
    Una amistosa abraçada

    JOSEP MARIA

  • Una conversa molt interessant[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-01-2017 | Valoració: 10

    entre una persona que vol expressar els seus sentiments i una altra que la vol tranquil·litzar. Jo diria que són una dona i un home. Les dones som més propenses a esplaiar-nos i a parlar de les nostres impressions, mentre que els homes, més expeditius, sempre volen solucionar els problemes i tancar ferides.

    Un diàleg per a sucar-hi pa.

  • Senzillament admirable....[Ofensiu]
    jomagi | 20-01-2017 | Valoració: 10

    ÉS per llegir-lo més d'una vegada. Et seguiré.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

14 Relats

51 Comentaris

2956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
Disculpareu de vegades les meves expressions de castellano-parlant en procés d'aprenentatge.

lomomagda@gmail.com