Forat Negre

Cau la nit i plora la pluja
que encomana tots els vidres.
Sanglota entre llamps
de criatura sota llençols,
de gemec de pobre mascota.
La lluna és sols un record.
La seva absència és un forat negre
per on s'escapen tots els somnis.
T'han atrapat les distàncies
i el teu somriure s'aferra
a les agulles d'un rellotge aturat.
Els segons s'acosten de puntetes,
es banyen als tolls de llàgrima nocturna,
m'esquitxen els ulls,
em roben els somriures,
escriuen els poemes amb la tinta
de batecs a la deriva.
Ara, et trobo a faltar
i em falten les formes de trobar-te.
La nit em clava el seu monòleg
de soledats que s'estiren
sobre el meu llit.

Caic i ploro la meva pluja
que encomana esperances
desesperades.
Sangloto entre versos
de dalla despullada,
de baralla encallada.
Aida, ets un record
i la teva absència, un forat negre
per on s'escapen tots els somnis.
Ara, et trobo a faltar
i em falten les formes de trobar-te.
Ismael Serrano canta nostàlgies
que ballen fins la matinada.
T'estimo, somric i m'estiro
sobre el meu llit.