Foragitant ombres

Tota la vida ens la passem foragitant ombres, però les teves són especials.

Un poema preciós amb un bon esclat de paraules que sorgeixen de les ombres per foragitar-les.

Una abraçada,

Materile

un despertar, una nova albada, un nou inici... inspires el silenci ple de llum que et dona forces i t'alces de nou !!

gràcies per compartir i pel teu amable comentari al meu últim poema, ets molt amable

una abraçadeta des de mataró
joan

Has expressat magníficament el temor a les ombres i la foscor. Per la nit tots els problemes augmenten de tamany, tot es torna més incert, els fantasmes sorgeixen per tot arreu i només la llum alliberadora del matí pot foragitar-los, com molt bé dius tu. La nit és bruixota i, encara que té el seu encant, també es pot convertir en una enemiga pel fet que ja he comentat abans: que qualsevol petit neguit es sobredimensiona.

M'ha encantat el teu poema. Una abraçada

He llegit un parell de vegades el teu Relat. Les ombres amaguen i també, com tu dius, suggereixen.
M'agrada molt aquest fragment:

Cant joiós de les gavines
sons de màgia ancestral
música d’inici
olor a mar i a sal.

Enhorabona. I gràcies pel teu comentari a LES BONES INTENCIONS.

Ostres, això és tot un rèpàs a l'ànima humana. Les pors, els dubtes, la llum tranquilitzadora i els colors del matí prop del mar. Un poemàs per a rellegir a poc a poc. Unes imatges personals, farcides de tendresa i sinceritat. I amb uns colors sobre les paraules, amb olor de sal i la crida de les gavines. Sentits deixats anar. Obriré la mà per captar-los bé. Una abraçada.

Aleix

Electrificant, sondant paratges possibles, estats noctàmbuls en joia d'universos,... simplement genial, Naiade.


Sergi : )

El despertar del dia que neix des de dins nostre escampa boires i neguits.

Delicat poema d’un impàs de vida, impuls i desig de tornar a començar foragitant ombres. Flueixen les paraules com un pensament que escriu un poema.

Tots tenim moments com aquest i és bonic trobar-los glosats.

Una càlida abraçada de dia clar i tranquil.
Núria

Relat que enganxa....
M'agrada: "Des del balco vaig gaudir del silenci
moment màgic al llindar
jocs de llum
foragitant les ombres."
Silenci i ombres una bona parella.