Fora de mi

Un relat de: Llibre

Veig la vida
fora de mi,
aletejant com papallona
incauta,
atrapada en la teranyina
de l'aranya.

Sento la flaire
de la murtra blavosa
amarant-me els narius
d'una essència salvatge
que ja no em pertany.

I en la llunyania,
el sol esquerp
m'enfebra el record
d'una felicitat
perduda pel camí.


Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Gràaaaaciessss!![Ofensiu]
    mjesus | 26-10-2007

    M'has fet el comentari 150 (tota una fita per a mi) Te'n dec un munt jo, i a d'altres relataires també, a veure si em poso al dia.

    El teu poema si que és preciós, amb ritme i molta riquesa en el llenguatge.

    Aprofito el comentari per fer-te propaganda:

    MOLTA SORT avui en la presentació conjunta amb l'Alícia de "Jocs de guerra" a la Tecla Sala.
    Seré amb vosaltres amb el cor!

    Una abraçada gegant!
    xus

  • preciós, Sílvia![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 21-05-2007 | Valoració: 10

    sento la feinada que us vaig donar pel fòrum i pels teus comentaris...

    Ja pensava venir, i tant!, sol que la Núria, la meva filla, per aquestes èpoques acostuma a estar més desestabilitzada.

    T'agraeiox molt el teu esforç!, va ser preciós!!

    el poema és ric de vocabulari i el fil temàtic està ben construït (com no!), diria que"sembles" (és broma, eh?) una GRAN, extraordinària, ESCRIPTORA.

    Ho ets, esclar. Un petó, meravella de l'univers!!

  • no hi entenc un borrall de poesia[Ofensiu]
    Spidey | 07-05-2007

    parla d'aranya, i teranyina i això és bo. Felicitats pel premi i pels llibres. Tens un vocabulari treballat i molt acurat. Si ve la Betty Boop vindré a la teva presentació (si els dolents em deixen)

    Spidey, l'Home Aranya

  • no recordava[Ofensiu]
    kispar fidu | 05-05-2007

    que aquest títol em conduïa a tu... i veient-lo aa als últims comentats, i trobant-me últimament tan inestable amb mi mateixa... tan estranya... tan... Fora de mi; he vingut a perdre-m'hi una estona... i de sobte he vist que erets tu! (no ho recordava...!).

    De fet, és curiós, perquè acabant de veure Spiderman (sí, mira, l'he enganxada a la tele just després de sopar i em venia de gust mirar-la... cadascú té les seves debilitats... i a mi les petites i idíliques històries d'amor em descol·loquen sempre...). Doncs després de veure-la, m'ha fet gràcia el vers atrapada en la teranyina de l'aranya.

    una felicitat perduda pel camí., és una trista frase, oi? però encara és més trista quan a voltes la sents teva... quan alguns dies, alguns moments, et sents així, veient com la felicitats se t'escapa per uns instants de les mans... i no saps, ni tens forces, per aturar-la...

    (de fet, no sé si era biogràfic o no el teu poema... només estava com a Poesia (m'hi fixo molt amb això jo...), però tampoc sempre es corresponen els temes amb la realitat...).

    Una vida atrapada, intentant aletejar però sense ensortir-se'n. Movent-se amb totes les forces, però sense poder bellugar-se... incapacitat, frustració...

    Essències que ja no pertanyen ni a un mateix... pèrdua de tot allò que et pensaves teu...

    Segurament, moments tan sols de estranyes desesperacions, on tot sembla que se'ns escapi i perdem tota energia... Després s'acaba recuperant, sí, cert; però aquests instants són com espines que no aconsegueixes arrencar de dintre...

    (ostres tu, no m'agafes en molt bon moment... ja ho veus. Ja et vaig dir que porto unes setmanes que no m'acabo de trobar... i tot i que alguns dies sembla que recuperi les forces... torno a caure... i em snto com dèbil... no ho sé...)

    Llunyania... sí, podríem dir-ho així...



    Bé, tampoc et vull enredar amb "les meves coses". Com va tot? què tal amb el Llibre? t'hi has posat en serio, eh? (et diré que de moment encara no "t'he traït" amb el seu prèstec...! Tampoc trobaria el moment per llegir-me'l crec...!).

    Em sembla que aniré retirant-me a dormir... a veure si em llevo millor ;)

    cuida't!
    ens veiem,
    Gemm@

  • GRRR, m'he fet un embolic amb la puntuació de l'anterior comentari[Ofensiu]

    les comes, etc... no se si s'entén aquell caos.
    Ho sento.
    Me'n vaig a dormir

    comentari de persona adormida,

    bleh
    be, potser tampoc està tan malament una cosa tan imperfecta, excepte que potser que s'entengui el contrari, el que, en sí, tampoc no està gens malament per a començar noves guerres-que potser ens en calen, segons algun)

  • Lamentar-se amb elegancia és possible? I si el que importa és posar les paraules que calen si les trobes?[Ofensiu]

    És un assumpte més pelut del que sembla.
    Jo, normalment tinc, molt de pudor de fer això.
    Per respecte a un mateix: per moltes desgràcies que et puguin passar mai arribes a tocar fons; no tenim ni idea del que podem arribar a patir abans de morir.
    Per respecte als altres: que, en silenci, pateixen més que un mateix, sempre m'han posat una mica nerviós.
    Si, val...
    Però que faríem sinó hi hagués ningú que no sabés parlar del patiment humà?
    A on trobaríem unes paraules de companyia ?(no de consol, ni bons consells; tan sols les d'algú que plori amb tu, com deu mana, com un bon amic ho hauria de fer, penso)
    Que faríem si ningú no posés paraules a les nostres pèrdues, humanes, vitals, de salut, del que sigui (no són totes el mateix? llavors que coi estic dient?)
    Gràcies, molt sincerament, per posar paraules a aquesta universal sensació de pèrdua. Sovint la màquina del temps va corrent paral·lelament a la dels nostres neguits de cada dia, en una cursa que tenim perduda d'avant ma, perquè la nostra via acaba morta entre els esbarzes, i, com que anem tan atabalats i amb les finestres abaixades, no ens n'adonem que el tren del rellotge ens va avançant i, per més que vulguem protegir-ho tot, el nostre equipatge o es va marcint enrera, en estacions llunyanes, tan despistats som, o dramàticament esclafat per les rodes del nostre ferri competidor... I, per a acabar-ho d'adobar, no ens podem escapar de la maleïda nostàlgia.
    Merda!
    Potser no m'hauria d'haver llegit el teu poema abans d'anar a dormir; potser és el millor que podria haver fet, no ho se.
    És preciós.
    Que petits que som i que sols... gràcies per la companyia.

  • Deseperança en forma de poema[Ofensiu]
    angie | 27-03-2007

    Dels millors poemes que he llegit darrerament al web. Elegant. Atrapa, com la teranyina de la solitud.

    petons

    angie

  • jo també[Ofensiu]
    gypsy | 27-03-2007 | Valoració: 10

    sovint veig la vida fora de mi i una profunda solitud se'm atansa, com una ombra invisible enganxada al meu esguard.

    Bellíssim poema, Llibre.

    gypsy

  • Només una paraula[Ofensiu]
    brideshead | 27-03-2007

    per definir aquesta petita reflexió sobre un estat anímic del tot baix i tan desesperançat que sembla irreversible. I la paraula és IMPECABLE.

    Tu, que sempre has dit no saber de poesia, has construït aquesta vegada un versos implacables que no permeten llençar ni un bri de llum sobre unes paraules, que semblen ferides de mort i abocades al pou de la més gran desesperació.

    I aquesta estrofa final:

    "...
    I en la llunyania,
    el sol esquerp
    m'enfebra el record
    d'una felicitat
    perduda pel camí"

    ho clama amb tota rotunditat, amb l'amargor més profunda del qui es veu incapaç de remontar aquesta situació tremendament angoixant que ja vas desfilant des d'un bon principi, amb un títol tan contundent com és "Fora de mi". Ni hi sobra ni hi falta un mot, has sabut destriar els precisos, els nítids, els justos, per transmetre un sentiment que atrapa el lector i li deixa el cor penjant d'un fil (o aquesta és la sensació que m'ha fet sentir a mi).

    Espero que només respongui a un exercici experimental del jo poètic i, per tant, no em resta més que felicitar-te, efusivament i sincera, per un poema que, a diferència del seu contingut, fosc i aterrador, brilla amb llum pròpia.

    Una abraçada, Llibre.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

287959 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero