Fora de l'aliè

Un relat de: Bonhomia
Amb l'estómac ombrívol,
lògica de pastar,
m'embolico amb cada vers,
encara que no tingui res per pensar;
entre calaixos del meu cor descobreixo
enigmes per a gaudi del meu estrafalari
joc de paraules que més tard
sé endevinar,
sense joies ni plomes,
foragitades en un món
per a mi massa peculiar;
per massa causa,
per massa protesta,
ja no em faig víctima derls meus problemes,
doncs no vull cavil.lar;
en monstres de guerra,
en graus llunyans,
doncs el que passa al món
no ho vull engolir i després vomitar.

Respiro l'aire de la nit,
i em refresco tot disfrutant.


Sergi Elias
18-08-2.011

Comentaris

  • Diògenes [Ofensiu]
    Onofre | 13-10-2011 | Valoració: 9

    "No són pas les begudes, el gaudi de les dones ni les taules sumptuoses el que fa la vida agradable; és el pensament sobri que descobreix les causes de tot desig i de tota aversió i que foragita les opinions que pertorben les ànimes."

    La Carta a Meneceo és l'únic text 'ORIGINAL' conservat d'Epicur.
    --- La gran majoria dels dos o tres centenars d'obres d'Epicur s'han perdut. Bona part dels textos conservats provenen de l'últim llibre de les Vides i doctrines dels filòsofs il.lustres, escrit per Diògenes Laerci cinc segles després de la mort d'Epicur. En aquest llibre es troba la carta a Meneceu i les quaranta màximes o sentències capitals on, en 40 pensaments, Epicur ens resumeix el seu sistema.Cal afegir-hi 81 pensaments descoberts el 1881. I respecte a les cartes, a més de la coneguda carta a Meneceu que tracta sobre la moral, tenim una carta a Pítocles sobre els meteors, i una altra a Heròdot, sobre la natura.---



  • Epicureïsme[Ofensiu]
    Onofre | 13-10-2011 | Valoració: 10

    Doncs és el començament de l'unic texte que es conserva d'Epicuri.
    La "Carta a Meneceo".

  • Doncs sí[Ofensiu]
    Onofre | 13-10-2011 | Valoració: 10

    Que ningú, mentre sigui jove, no dubti en filosofar, ni, en arribar a vell, de filosofar es cansi. Perquè, per assolir la salut de l'ànima, mai s'és massa vell ni massa jove.

    Endevina qui ho va dir?

  • ( I és que... )[Ofensiu]
    Bonhomia | 20-09-2011

    ( Et dóno tanmateix la raó amb això dels dos dits de front, que no ho he dit : ) )

  • De tota manera...[Ofensiu]
    Bonhomia | 20-09-2011

    Gràcies, Nonna, però al meu parer aquest relat em resulta a mi mateix massa evasiu.


    Sergi

  • Sí, Sergi.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-09-2011 | Valoració: 10

    A voltes , val més no pensar gaire, però, quan un té dos dits de front, es fa difícil.
    M'ha agradat molt el teu poema, Sergi. Ets un crack !
    Una carinyosa abraçada.

    Nonna

  • Bloc i a punt[Ofensiu]
    Narcis08 | 26-08-2011 | Valoració: 10

    1. Tu vés al G...e, i escrius "cantireta", i et portarà directament al meu bloc, a l'última entrada que hi he fet. De moment, de cantireta a la xarxa només hi sóc jo.
    2. Quin gran poema, i el final és molt encertat.

    T'espero a casa meva!!

    Una abraçada,
    Montse

  • Buidar...[Ofensiu]
    AVERROIS | 23-08-2011 | Valoració: 10

    ...la ment val la pena, deixar que les paraules apareguin en la fulla en blanc i després llegir-les pausadament et fa saber més de tu mateix. A vegades pensar fa mal i és millor buidar el pap.
    Una abraçada.

  • Narcis08 | 19-08-2011

    Sí, els paletes en fan anar molta, d'auto-realització, especialment si la casa és per al propi gaudi. Jo visc a la que va rehabilitar el meu marit i el paleta amb tota la pasta, suor i renecs en 5 anys. I a fe que el poema es queda curt, pintant-la.
    Gràcies, benvingut a la paret de comentaris dels meus poemes. Ja has passat pel bloc?

  • també una bona reflexió la teva sergi...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-08-2011 | Valoració: 10

    a vegades va bé distanciar-se de tanta realitat crua i dura i com bé dius als versos finals respirar l'aire fresc

    gràcies de nou per compartir i comentar
    fins aviat amic
    j.

Valoració mitja: 9.86

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514015 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.