Fon i forja

Un relat de: Onofre Bou Vila
Un home seu i escriu en un teclat.
El seu vers fon i forja estels, i ombres.
Amb mots comet un fosc assassinat
o plora amors al vent que no l’escolta.

Un home seu i escriu un llarg relat,
però encara no sap dir què és un home;
reclòs, escriu tancat en un forat,
i si la claror el sotja, ell s’acota.

Un home signa el text baix, de gairell,
ufanós emana aires de grandesa.
Però no dibuixa res amb un pinzell
ignorant del fi de la mà que el mena.

El fi de l’home! I sí, breu és la vida,
i encara val més encarar el misteri.
Si tems la mort; si ets hom d’ànim eteri,
qui creus que t’envolta? aixeca’t, mira,
sent polsar por a la gent de qui et desmarques:
trepitgen, trèmols, camins de tartera;
(no els parlen de felicitat austera)
però tu, poeta, mira’t les petjades!
Camina insomne, lluita, desespera
Llegeix futurs, esguarda el teu darrere
i fon i forja llances, fes preguntes,
i foradeu amb llur acer l’enigma

de la vida humana.

Comentaris

  • Molt bo Arià[Ofensiu]
    Marc Freixas | 24-07-2011

    Quina força que desprens amb aquests teus versos.
    Et preocupes de dir-nos, al meu entendre
    que el poeta no ha de tenir cap por alhora d'escriure
    i que tampoc val la pena haver de seguir masses normes establertes al respecte.
    Bé, diuen que la poesia no s'ha de perquè entendre del tot, però en a mi, si m'ho permets, aquest teu poema m'ha suggerit de ple el que ja t'he escrit més amunt.
    Escrius molt bé, no deixis de fer-ho!!
    Et posaré a preferits perquè val la pena trobar-se amb joies com la teva... crec que si m'hi poso encara em podré mirar i llegir millor tot el que ja has penjat a relats.
    Una abraçada ben literària.

  • Escriptura i paraules[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-02-2011 | Valoració: 10

    I, malgrat la presència humana des del primer vers, i després d’ell, constant en cada estrofa, sembla des d’enfora que el poema s’escriu tot sol, empés per una força que no és la de la persona.
    Potser és la que té la paraula, capaç d’escriure, descriure i saber més del que escriu que qui l’escriu o intenta escriure sobre la vida humana... sigui literat, relataire o poeta.

    Bona poesia, la teva!
    Tornaré a passar per aquí, ja t’ho asseguro ara, per anar llegint amb calma el que has publicat anteriorment... si no et fa res, és clar!

    T’envio per escrit una abraçada,
    Unaquimera

  • Algú va dir...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-02-2011 | Valoració: 10

    ...que no hi ha millor arma que les paraules. L'escriptor en el fons no deixa de ser un lluitador sense armes físiques i participa en les batalles amb el que té, la seva imaginació, les seves paraules col·locades estrategicament per fer por, riure, plorar, reflexionar o fins i tot lluitar. Molts voldrien que les paraules no existisin i així el seu poder seria total. Segueix paraula a paraula il·luminant idees, pensaments, imatges.
    Una abraçada.

  • un poema genial[Ofensiu]
    joandemataro | 25-02-2011 | Valoració: 10

    et felicito per la qran qualitat del poema, pel llenguatge emprat i el missatge que dóna, m'ha gradat molt
    salutacions des de mataró
    joan

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Onofre Bou Vila

Onofre Bou Vila

1 Relats

6 Comentaris

1581 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
sobre mi? tinc un blog filosòfic; llumdejoker.blogspot.com Encara dubto si estudiar ciències, lletres, filosofia o teatre, i em manquen uns tres mesos per decidir-ho.

És curiós que no mostris biografia, et diran. Un espai en blanc per escriure-hi; l'únic en el qual se't demana explícitament que parlis de tu, només de tu. El somni de tot escriptor! No t'atrau? No tens ganes d'omplir-lo de cites iròniques, de ben simulada modèstia, de fantasiosa hipèrbole? O hi pots esquitllar els versos que fan que et consideris, ufanós, poeta! Fins podries delectar l'audiència amb una d'aquelles frases ambigües, potents, que ressonen fort dins l'ànima, tu saps, per la seva pròpia vacuïtat, però que al cap i a la fi, tant bé sonen! Et faria interessant, rocambolesc; un punt irònic, amb aquella gota de colorant sarcàstic que tant adequadament tinta el got del propi ego; que el fa semblar merescut! De debò, diran, no entenc com deixes l'espai de la biografia en blanc!

Bé, respondràs, és que no l'hi deixo pas.

Últims relats de l'autor