FOLLET

Benvolguda senyoreta,

Primer de tot us he de demanar que dispenseu la gosadia d'adreçar-vos aquests mots, que no voldria pas que us prenguéssiu com una ofensa, ans el contrari, cal que ho considereu com un homenatge, una mostra d'admiració senil, feta amb tot el respecte.
Quan us vaig veure per primera vegada, ho recordo perfectament, feia un dia rúfol, amb el cel força enlleganyat, un d'aquests dies, en fi, que us inclinen a l'ensopiment i a la melangia. La vostra aparició al tren va alleujar els nostres ànims i la masculinitat present, vincladissa per natura, va espolsar-se el tedi i tot d'esguards furtius van solcar l'espai del vagó en moviment.
Us he de confessar que la vostra presència, nimfa impúber, em va corprendre com si hagués arribat una fada infantívola. El vostre equilibri, prodigiós en una adolescent tot just insinuada, encara ressalta més la beutat encisadora de la qual feu gala. La vostra innocència, bell querubí, és tan natural que hauria d'avergonyir els que us fiten amb insistència, i la vostra pell, de tan delicada, hom no pot imaginar-la sollada per unes mans grolleres. La vostra polidesa circumspecta no pot amagar una simpatia amatent, i quan la vostra veu refila, àdhuc els orbs poden gaudir de la vostra companyia.

Cada matí espero amb il·lusió la seva presència, que omple de gràcia l'espai i el temps que compartim. Com vindrà pentinada avui? Quin vestit durà? Sovint sorprèn que un àngel com vostè es pugui disfressar d'adolescent desimbolta i riallera. La seva fragància torbadora em fa perdre el senderi, i la finor de la seva cintura destaca la rodonesa emergent que la joventut ha instal·lat al seu cos, cos que no camina sinó que es desplaça amb una cadència i un ritme que tots seguim amb els caps i els sospirs. Sento la seva crida, sirena formosa, des del meu astorament d'Ulisses lligat al vaixell d ela meva condició.

Cada cop penso més en tu, no puc deixar de fer-ho. Em neguitegen els teus malucs i les teves turgències m'obsessionen quan et vesteixes de diablesa esclavitzadora. Cada dia visc pendent del moment de veure't, la resta del temps em consumeixo en la melangia. Em turmenta la feblesa que em lliga i m'entrebanca i no em permet adreçar-me't amb franquesa. La por m'ennuega, i la teva condició de femella segura i desitjable et converteix en inassequible; a la nit embogeixo de passió i em buido amb desesper somiant que t'estrenyo entre els meus braços i que les maduixes molsudes dels teus llavis són només per a mi.


Nina dolcíssima, minyona juganera, dona de foc.



El vostre atent servidor.
El seu segur servidor.
El teu fervent servidor.

JON SANTÓ