Foguerons

Un relat de: Josep Ventura

Per Sant Joan cuques de llum
al camí de les pites i fonolls,
les fogueres dansen, glops d’inferns
a la plaça de les bruixes nues.
El sol no se’n va, la nit és curta,
aprofita el sortilegi abans de demà,
beu-te la primavera amb el got d’estiu
sobre les estovalles de tardor de la taula d’hivern,
para el llit amb llençols d’estels i la lluna per coixí.
Digues-li que l’estimes amb un ram de sol,
aquesta nit et dirà si la màgia es vostra.




Comentaris

  • Sí, aquesta nit[Ofensiu]
    allan lee | 20-06-2011

    la força i la llum i la foguera
    i el bleix de la fumera
    i l'espurna de la dansa
    sota la vansa adormit
    es desvetlla a la revetlla
    tota la lluna rogenca
    és igual si hi ha tempesta
    ballarem tota la nit.

    Un poema deliciós, en la ratlla de Sant Joan de Serrat. Et vaig descobrint com a poeta i crec que tens molta categoria. Una abraçada

    a

  • Sant Joan al cor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-06-2011 | Valoració: 10

    I és que poetes que descriguin un ambient tan ben narrat com el teu n'hi ha pocs. Ets un geni dels ambients petits, de la natura gran, de la festa viva i de la vida en colors. Un gran poema, ideal per a recordar, ara que s'acosta Sant Joan. Un escrit amb majúscules! Salutacions!

    aleix

  • bonica nit...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-06-2011 | Valoració: 10

    de sant joan, poema ple de força i d'estiu
    felicitats pep

    No sé si ja ho has fet però …
    Et convido a llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog: ESQUITXOS D’UNA VIDA

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com