Foc

Un relat de: CarlesRRPP

Un foc nou ha esclatat dintre meu. Un foc fins ara desconegut. Unes flames que desitjava tastar. Unes flames provocades, a més de per sensacions, per emocions. Un incendi que s'enlaira des del fons d'un cor que creia aturat. Un incendi d'alçada que creix intensament així que descobreixo cada deliciós racó de la teva complexitat.

Crema'm amb la teva dolçor, encèn amb la teva llum aquests magnífics instants que compartim. Pren-me: et regalo el millor que aconsegueixes que broti del meu interior.

Un plaer etern és estimar-te.

Comentaris

  • el foc[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 21-01-2009

    la flama de la paraula i l'amor, tendresa revolució lingüística...

    Sempre queda brasa en qualsevol cor, per fer una gran foguera, el que costa trobar és la llenya per encendre-la... però quan la trobes...ai quan la trobes... Sant Joan al costat de la complexitat de tot plegat no és res....

    salut i revolta, company!
    m'ha encantat la comparació!