Foc envellit

La dolçor dels teus llavis m'engolia l'ànima, la teva escalfor feia espurnejar el meu foc en aquell espectacle de focs artificials. Tu dansaves prop del meu èxtasis, i jo del teu. Érem joves, pensàvem amb l'amor quan en veritat el confoníem amb passió. Però no ens en penedim, van ser bons temps aquells, temps de roses i paraules càlides. Qui m'ho diria, què melancòlica la joventut! Malgrat per mi, tu t'has compromès amb un home millor i t'has oblidat dels nostres dies romàntics mentre que jo vaig fer-ho amb una fal·làcia i ara estic desorientat, buscant algú qui em consideri or...Serà potser, i només potser, que t'estimi?