FOC AL BOSC

Un relat de: lligabosc
FOC AL BOSC

Fa moltíssims anys, els habitants d’un poblet molt bonic de la Vall d’Aran van veure com baixaven del cel uns desconeguts objectes voladors. Tothom es va espantar molt; des de darrere de les finestres, van començar a disparar contra els sers diminuts que sortien d’aquells objectes. Els estranys visitants es van haver de refugiar dins del bosc i, molt enfadats, van decidir destrossar els arbres i les plantes; picotejaven i es menjaven les fulles i les flors.

Un noi del poble molt valent, que es deia Adrià, va tenir una idea i la va explicar als veïns:

- Mireu, amics, hem de lluitar contra aquests éssers amb rapidesa; hem d’encendre moltes fogueres al bosc perquè el fum no els deixi respirar i s’ofeguin.

Efectivament, van recollir llenya i van encendre molts focs; els sers petitets es van haver de rendir ben aviat. Llavors, un d'ells va dir que volia parlar amb l’Adrià.

- Has de saber que nosaltres som erulets; venim d’un planeta molt llunyà que es diu Erul, i l’hem hagut d’abandonar perquè no hi ha aigua per beure ni per regar, tota la vegetació s’ha assecat i no tenim aliments; és per això que hem vingut al vostre poble; no som dolents ni venjatius, no pretenem fer-vos cap mal.

- I per què destrosseu els nostres boscos?- va preguntar-li l’Adrià.

- Perquè hem vist que ens rebíeu molt malament, no ens acceptàveu. Ara hem decidit que podríem fer un pacte de pau. Nosaltres no us farem malbé els arbres i, de tant en tant, us donarem monedes d’or que hem portat del nostre planeta, i vosaltres permetreu que ens quedem a viure en els vostres boscos, dins de les coves. També volem fer-vos adonar que no hauríeu d’haver encès fogueres al bosc; ja sabeu que les flames maten la natura. El foc és molt perillós i ho destrueix tot.

Després d’escoltar aquell erulet tan assenyat, l’Adrià va reconèixer que tenia raó; encendre fogueres era massa temerari; va acceptar el pacte que li oferia amb la condició que tan sols menjarien herba dels prats i que viurien lluny de les persones. Cada any, però, en arribar la Nit de Sant Joan, celebrarien tots junts una gran festa enmig del bosc.

I així va ser, des d’aquell dia, els erulets viuen en aquest poblet de la Vall d’Aran i la gent els està molt agraïda perquè els van fer adonar de la imprudència que havien comès. Molt sovint els porten paneres amb fruita i safates amb pastissos, i ells els donen monedes d’or que tenen molt ben amagades.


Mai més ningú no ha tornat a encendre foc al bosc.

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Un conte preciós, Ainhoa,[Ofensiu]
    petita sirena | 07-06-2011

    El teu conte m'ha fet conèixer els erulets i m'he divertit molt. He estat contenta quan he llegit que l'Adrià i ells feien un pacte d'amistat. També m'ha agradat que expliquis que fer foc al bosc és molt perillós. Els arbres es podrien cremar i els animalets que hi viuen moririen.

    petita sirena

  • Molt maco[Ofensiu]
    dofiBlau | 07-06-2011

    Quin conte tan bonic, Ainhoa! La història d'aquests erulets i de l'Adrià m'ha agradat molt. Ni a casa ni a l'escola en tinc cap que s'hi assembli.

    En tornaràs a escriure un altre aviat?

    dofiBlau

  • Ai, Ahinoa!...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 05-06-2011 | Valoració: 10

    ... quina por em fa aquest "...de moment" que tanca la teva biografia. Bé, per un altre cantó, ens queda el consol que, si hi ha "animalots humans" que continuen cremant boscos, els animalons que en fugin seran benvinguts al teu petit zoo.
    M´ha agradat molt el teu conte. I, mira: l´altra dia vaig llegir un conte que anava de boscos i em va decidir a penjar-ne un de meu que es diu EL BOSC i dedecar-li al qui havia escrit l´altre conte. Donçs bé. Tinc un conte infantil una mica llarg i ara mateix faig el propòsit de penjar-lo -per capítols- i te´l dedicaré. Es diu: LA PETITA ANDREA. Un petonàs ben gros.
    Jaume
    P.D.: M´agrada molt la teva gosseta Lluna.

  • Vaja Ainhoa![Ofensiu]

    Vaja Ainhoa has trigat a tornar a escriure. Ha estat necessari la idea d’un nou llibre per engrescar-te a tornar-ho a fer. Haurem de proposar a l’ARC que vagi promocionant llibres i més llibres i així podrem gaudir dels teus contes.
    Un conte que ens ensenya que hem de dialogar i tenir cura dels boscos.
    Continua escrivint, continua.
    —Joan—

  • M'ha agradat molt![Ofensiu]
    uanra | 31-05-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt perquè surten alienígenes.

    A veure quin dia quedem per jugar a bàsquet i em presentes tots els animalets que tens a casa.

    uanra

  • Quin erulet tan assenyat![Ofensiu]
    brins | 30-05-2011

    Un conte preciós i molt alliçonador, Ainhoa; és ben veritat que les persones, a vegades, prenem decisions massa precipitades; si els habitants del poble haguessin parlat amb els erulets abans d'atacar-los, tot hauria estat diferent.

    M'ha agradat molt que també hagis volgut parlar del perill que comporta el fet d'encendre foc al bosc. Ja sé com estimes la natura i els animalets.

    Estic molt contenta que hagis volgut tornar a participar a RC, preciosa! T'estimo.

    iaiona

  • Estic molt contenta![Ofensiu]
    nuriagau | 29-05-2011 | Valoració: 10

    Quina alegria quan m’he trobat un relat teu, lligabosc! Tornem a participar juntes al Concurs de Contes Infantils d’ARC!

    En aquesta ocasió ens has ofert una història en que deixes palès que la millor solució als nostres problemes és sovint el diàleg. Quan interpretem el que fan els altres, sense deixar-los l’oportunitat d’expressar-se, sovint podem fer-ho malament i prendre decisions equivocades.

    Una història que ben bé podria ser una resposta imaginativa sobre per què fem una foguera per Sant Joan.

    Ens seguim llegint

    Núria

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lligabosc

lligabosc

5 Relats

32 Comentaris

4822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic Ainhoa i tinc tretze anys.

M'agrada molt dibuixar i escriure, i també m'ho passo molt bé nedant, i jugant al bàsquet.

Estimo la natura i m'encanten tots els animalets. La gosseta negra que veieu a la fotografia es diu "Lluna". És petitona i de raça Snauser, molt llesta i obedient. Tinc un altre Snauser de color blanc que és més entremaliat que la Lluna, però molt simpàtic, i també tinc un gatet que el meu pare va trobar abandonat, tortugues, un conillet porquí, ocellets, peixos...

Gràcies per llegir els meus contes !