Cercador
Flors.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Les potetes d'un ocell també aixequen la pols.
De la pols al pèl, que dibuixa el color, del
pètal d'una flor.
Què agosarada és l'existència!
Existència, és una flor
que tot el que te, ho dona!.
No per res, si no per que
és.
Regala color, aroma
i molt mes: abundància
que sura la terra.
Ningú l'ha vist de ben cert
completament, Jo tampoc.
Però se sap segur que hi és.
Segur, no. Segur no hi ha res.
És fràgil dubte l'existència,
que a cada moment es
dirimeix.
El tresor és la presència.
Una catifa d'una tant delicada
pell, que ni l'aigua ni el vent
l'afecten en el seu substancial
moment.
La gota d'aigua de la rosada,
tota la pell l'ha creuada.
Com una carícia clara.
En el fons no l'ha tocada.
Un, si l'albira se sent com
un insecte prenent el sol.
sobre el pètal de la flor.
Insecte!...què n'està clar
que ell no s'ha posat
el nom!
La festa de la flor no es la crida,
si no la seva pròpia existència.
l'aroma es tota la vida.
Hi a res, mes fort que les flors?
Hi eren abans, seran llavors.
Comentaris
-
molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 19-05-2015 | Valoració: 10
Uns versos magnifics
Montse
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
427185 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com