Cercador
Flors de setembre.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Des del centre de la terra
fins al mes remot oceà,
tot allò que de cor crema
es que malda per surar.
El que és fum al cel
s'apuja: La llum guareix.
La putrefacció, prospera
sota la'humitat de la terra.
La vida és el present
que tot d'una, se'ns
ofereix.
A Ciutat. Tot carrer, tendeix;
en llibertat, a fer-se ampli.
La foscor, és una marxa en rere.
La seguretat és la mina de la por
que tendeix, amb el temps i el metall,
a restar-se reclosa en un tanc.
Ho trenca tot. Fins i tot el cor.
Torna-hi a començar.
Des del centre de la terra
fins al mes remot oceà,
tot allò que de cor crema
malda per surar.
Les flors de Setembre les fan
els arbres d'agost.
...De tants anys fa!
Comentaris
-
Flors i vida[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 10-09-2015 | Valoració: 10
M'has fet recordar en l'excursió d'abans d'ahir, de Ribes de Freser a Ventolà i Planoles, passant per l'antiga mina de can Paloca. La flora és ofanosa aquest estiu i els arbres tenen totes les fulles. Fins i tot, les emprenyadores mosques volant al voltant de l'orella em fan riure. Al costat de la mina abandonada de can Paloca hi havia unes mores que encara guardo a la nevera. Un plaer llegir-te. I una abraçada ben vital!
Aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428511 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com