Floreal Garcia (Venjança)

Un relat de: copernic

Quan la filla del pacient de l'habitació 213 va passar per davant del taulell de les infermeres i va dir que se'n anava a dinar, Floreal Garcia sortí del darrere del mostrador i es dirigí a l'habitació ocupada per aquell home estirat al llit perforat per una munió d'agulles i endollat a dotzenes d'aparells. Sigil·losament es ficà a dins. Es mirà el malalt, abans orgullós i prepotent vençut pel temps, el gran assassí
L'infermera s'arromangà la faldilla i es posà sobre el llit eixancada sobre el seu pit. Li tragué el coixí de sota el cap i li posà a sobre recolzant tot el seu cos sobre la seva cara. L'home va moure les cames desesperadament en un desfici frenètic que presagiava la seva mort . El cos s'agitava sota la massa que l'ofegava mentre Floreal, sense deixar d'estrènyer, recorria en un moment tota la seva vida: La seva infància sense pare, aquells silencis llargs i opressius de la seva mare, aquell instant en que va saber que el seu progenitor havia estat afusellat pels feixistes, una execució cruelment ajornada uns dies quan el condemnat ja estava davant l'escamot, el mal moment que va tenir la seva mare quan li va revelar en un descuit el nom de l'home que l'havia denunciat, el dia que es va canviar el nom, Montserrat per Floreal, que li havien posat els seus pares originalment com homenatge a aquella república amb influències revolucionàries, aquella tarda en que va descobrir el nom del delator en el llistat de pacients, els dies posteriors, absent, perduda en el laberint de la memòria, el moment en que va decidir finalment fer el que estava fent, ara que el pacient de la 213 relaxava les cames i presentava un electrocardiograma planer.
Les altres infermeres en sentir l'alarma varen entrar apressuradament a l'habitació. La varen trobar plorant desesperadament a sobre del pacient mort, un plor que mai va saber si era per penediment o per l'exultació del triomf.

Comentaris

  • Clar de lluna | 23-02-2008

    ...uf! Suposo que després de tants anys covant odi i sentiment de venjança, i veure l'oportunitat d'acabar amb tot és... Jo potser hagués gaudit més veient-lo patir!!!
    Un relat cru, però que no deixa de reflectir una de les moltes vides estroncades per la guerra i les conseqüències d'ella!

    Gràcies per recomanar-me'l!

    Una abraçada!

  • copernic[Ofensiu]
    Nina Abril | 26-03-2007

    Si plora, no és pas de penediment. És d'alliberament. Però m'agrada que ho deixis en mans del lector.

    Una salutació Enric. Et seguiré llegint.

  • Una narraió exultant[Ofensiu]
    Nurithy | 06-01-2007 | Valoració: 9

    Resulta una lectura molt amena. Línuc que li tobo é una petita manca d'originalitat en el tema, però, l'excel·lent narració hi aporta una visió molt detallada amb un final molt aconseguit.

  • Argument molt sòlid[Ofensiu]
    Frèdia | 12-12-2006

    Del teu relat es desprèn que cap delator pot sortir indemne dels seus pecats. El càstig arriba tard o d'hora, però arriba. L'executora va fer el que va fer perquè els afusellats per causa del delator poguessin descansar en pau, a canvi de carregar ella amb la incertesa de si el seu plor prové o no del penediment. Al marge d'un argument sòlid amb un bon final, val a dir que flueix amb molta agilitat i el lector no es perd en cap moment. Sobre l'estil, un petit retret. Mira't el darrer punt. En quatre ratlles, utilitzes tres adverbis acabats en "ment". No són els únics. N'hi ha més a la resta del relat. Bé, aquestes són les petites coses que es poden canviar perquè l'acabat sigui immillorable, perquè el que sí que et garanteixo és que la matèria primera és de gran qualitat.
    Una abraçada,
    Fredia

  • quin relat [Ofensiu]
    gypsy | 03-12-2006 | Valoració: 10

    més dur. Esperar el moment i matar abans d'hora a algú que s'ho mereix, segurament. Convertida en assassina d'un assassí. I el cercle continua.
    Cadascú ha de fer el que el seu cor i consciència li demana i els altres difícilment podran jutjar un acte del que desconeixen totes les febleses i emocions que porten a una persona a arribar a aquest límit.

    No ho sé que faria si algú em matés una filleta. I el tingués al davant. Segurament si pogués, el mataria, encara que no és el correcte. M'agradaria pensar que s'ha esvanit com el fum i no matarà cap més nena innocent. No seria per venjança, de debò, més aviat, un tema de practicitat.

    M'ha agradat i corprés, el teu Floreal, astrònom rialler!

    smuaKKKSS!!!!


    gypsy

  • És un gran relat i té petites coses bones.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 21-11-2006 | Valoració: 9

    Encara que (perquè enganyar-nos) algun punt del relat no l'acabo de pillar, i que és un peletet millorable, és un gran relat. M'agrada molt. Felicitats.

    Entre els punts que no he entès del tot, és com aquesta enfermera, o qui sigui, mata al pacient terminal.

    Bé, felicitats i té un 9. ;)

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

315646 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...