Flor-i-ment.

Un relat de: Epicuri

Duc la llum en flor. Un esclat d'amor.



De l'arrel a la branca, tot allò que encanta,


du la vida en sort.



És el brunzir de tot cor, que l'alenar de l'aire


escampa.



Sense cartró ni trampa: Se que soc, i prec el lloc.




La meva presència,és eterna. És l'instat sempre llanterna.



Atent i amatent: La sorpresa no acaba mai. S'és sempre




EL PRESENT. No cal creure, és que se sent!




...Bategant sang a la ment...







Comentaris

  • muneerahmed | 15-03-2020

    Extremely intriguing online journal. A lot of web journals I see nowadays don't generally give anything that I'm keen on, however I'm most definitely inspired by this one. Recently felt that I would post and let you know. ispace1

  • Viure el present: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-03-2020 | Valoració: 10

    Un poema ple de tendresa, on la teua presència es fa meravellosa des de la llum del teu cor. El títol ho diu bé: És flor i també ment, aleshores està la flor en l'amor i aplega a la ment. Un plaer de lectura.
    Quan vulgues i tingues temps, en la meua pàgina t'espere... gràcies... amiguet...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1074 Relats

834 Comentaris

326989 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com