Flor d'hivern

es una d’aquelles flors que trobes per els camins i que la seva bellesa
et sorprèn, una flor per gaudir-ne tot l’any.
Salutacions
Josep

i ben portat. Diu ell... diu ella. La flor (la vida) té sempre l'última paraula i ni el fred ni la gebrada pot impedir-li reixir si la terra és assaonada i l'acompanya el somriure (l'amor) del caminant, de qui l'observa, de qui l'estima.
A mi m'encanten els jacints (els menciono tot sovint als meus poemes perquè escric moltes vegades sota l'embriaguesa del seu aroma) i són flors que comencen a florir al gener, en plena època de fred. En aquest moment, en tinc un de blau a la taula de l'estudi que m'ha fet enamorar-me del teu poema.

Un poema molt bonic escrit en forma de diàleg, (mai he escrit un poema així) amb una riquesa de lèxic i amb un final esplèndid : esgarrapar una hora més de vida!!!

M’ha agradat molt

petooonns

L'he trobat fantàstic.

Una fàbula-poema molt ben trobada i amb sentiments molt ben sincronitzats!

Una abraçada.

Gemma

Un poema-faula preciós, pel sentit dels versos, de la narració, molt fresca y entretinguda.
Una abraçada,

Gabriel M.

La follia no és aliena a la natura. A vegades ens creiem que només nosaltres som capaços d’experimentar deliris de bellesa i d’amor.

En aquest cas, el sol, sorneguer i un pèl trapella, amb la seva escalforeta traïdora enganya una planta incauta i confiada, neguitosa pel desig de ser la primera a saludar la primavera. Però, la natura, encara que sigui amb un fil de saba, es deixa dur per l’amo de la vida i s’ofrena en un sacrifici amorós sense límits. La imatge és contundenti emotiva, tant pel drama que descriu, com per la generositat de la víctima.

Si arriba un caminant feixuc i [...] al veure’m, fa un somriure / no serà en va el delit que ara em domina [...]. No es podia dir millor.

Un poema agredolç però bell, digne d’una gran poetessa.

Raül