FLAMA TREMOLOSA

Un relat de: Josep Ventura

−Avi! Ja som aquí! −criden la Carla i en Nil mentre pugen corrents l’escala. Després de fer-li un peto i saltant al seu voltant li diuen:
−Avi! Ja podem anar a fer espelmes com ens vares dir.
−D’acord, agafem aquesta olla i ja podem anar al Molinot, la casa den Miquel que ahir treia la mel dels ruscos.
Pugen al cotxe i després d’uns minuts deixen la carretera general i trenquen per un camí de bosc, al passar prop d’una riera l’avi atura el cotxe.
−Baixeu, que aquí ja comença la feina.
D’un canyer que hi havia prop de l’aigua, en trenca una canya llarga i gruixuda, amb un ganivet la talla per la meitat i per sota un nus, torna a tallar igual per sota el proper nus i li queda un tub d’un pam tapat d’una punta, repeteix l’operació tres vegades.
−Avi, per que serveix això −li diuen el nens, mirant estranyats aquells tubs de canya−. Una mica de paciència, ja podeu pujar al cotxe que marxem.
Al cap de poca estona arriben a la casa i els reben tres gossos de cacera lladrant i movent la cua.
−Avi, no mossegaran? −diu en Nil, que es el més petit.
−Si mouen la cua, és que estan contens i no ens faran res, oi que sí avi? −diu la Carla.
−Sí, no tingueu por.
En Miquel els va omplir l’olla de bresca espremuda, i els guardava un trosset amb mel, tal com l’havia tret del rusc.
−Mireu, agafeu un trosset d’aquests i el mastegueu com si fos xiclet i quan ja no tingui mel i sols quedi la cera us el podeu treure de la boca.
Els nens mastegaven a poc a poc i la boca se’ls omplia d’aquell nèctar deliciós.
−Esta boníssim −diu en Nil.
−Mai havia menjat mel tan bona com aquesta −diu la Carla.
Després de donar les gràcies, se’n tornaren cap a casa
−El primer que hem de fer −els diu l’avi− és fondre la cera, mentre agafa una cassola gran de terrissa i hi posa un plat fondo girat al revés al mig, a sobre hi tira la bresca i ho posa al foc.
−Avi no entenem res, perquè serveix aquest plat al revés?
−Mireu, ara la bresca anirà fonent-se i a sota el plat hi quedarà la cera filtrada, porteu els tubs de canya que els prepararem. −Amb un punxó que tenia l’avi al calaix de les eines va fer un forat petit al nus de cada tub−. Com que no tenim ble, farem servir aquests cordons de sabates velles que també aniran bé, ja els podeu passar pels forats que he fet i fer-hi un nus.
Després, l’avi posa un tronquet petit entravessat a la boca dels canons i hi enrotlla el ble ben tibat. Mentrestant, la Carla i en Nil no perden ull de tot el que fa l’avi.
−Avi, per què serveix el ble?
−Aquest fil és l’ànima de l’espelma i junt amb la cera ens donarà llum, ara que la bresca ja esta fosa hem d’esperar que es refredi, mentrestant anem a ajudar l’àvia a fer el dinar.
A mitja tarda la cassola ja era freda i es podia seguir amb el procés.
−Voleu aixecar el plat a veure què hi ha a sota?
Els nens agafen un per cada costat, treuen el plat de la cassola i queden bocabadats.
−Que bonic! Té la forma del plat.
−Això es un pa de cera, i ara ja podem anar a fer l’espelma.
L’avi trenca la cera per la meitat, la posa dins un pot a sobre el foc de la cuina perquè es fongui i prepara els tres canons de canya a punt d’omplir.
−Ara que ja la tenim líquida omplirem els motlles amb compte de no cremar-nos els dits.
−I quan podrem veure les espelmes acabades, avi?
−Hem d’esperar que es refredi, avui us quedareu a dormir a casa dels avis i demà al matí ja estaran llestes.
Aquella nit els somnis eren plens de flors, d’abelles, de cera i d’una llum meravellosa amb aromes de mel. En Nil i la Carla es varen despertar aviat, amb nervis, com si fos la nit de reis.
−Avi, com traurem les espelmes de dins les canyes? Vols dir que podrem?
L’avi es treu el ganivet de la butxaca i amb la punta fa un tall de dalt a baix a cada costat del canó, que s’esberla per la meitat. Amb les tisores talla el nus del ble arran de la cera i per sobre el talla que en sobri un trosset i queden tres espelmes tan boniques que sense encendre-les, enlluernen. Després, encén dues estelles llargues de teia, en dona una a cada nen i diu:
−Amb conte, no us cremeu.
La Carla i en Nil acosten la petita flama amb sentor de pi al ble i a poc a poc comença a encendre’s, mentre l’avi tanca els porticons de les finestres tres flames tremoloses de cera verge, omplen d’ombres la cuina i a les cares dels petits llueix tota l’alegria del món.
−Avi! Ja sabem fer espelmes!


Comentaris

  • Disculpa...[Ofensiu]
    brins | 25-12-2016

    Ai les presses...volia dir Josep.

  • Una veritable lliçó...[Ofensiu]
    brins | 24-12-2016 | Valoració: 10


    En aquest relat no ens expliques tan sols la manera de treballar la cera...ens expliques, també, la manera de ser feliç al costat dels nostres éssers estimats.

    Bon Nadal, Joan!!!

    Pilar

  • Una gran dosi de mestratge[Ofensiu]
    reusenca | 27-10-2015 | Valoració: 10

    Quin avi més encantador!
    Quina traça per saber enlluernar les mirades dels petits!
    Com els agrada als nostres menuts que els expliquem coses d'abans que ja no poden viure a hores d'ara.
    Tendresa, estima i una gran dosi de mestratge.
    Fantàstic
    Una abraçada

  • Abelles, mel, cera, flors...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 08-10-2015


    Has fet un relat explicant tan bé la manera casolana de fer espelmes que et fa venir ganes de provar-ho!

    Molt bon relat

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-09-2015 | Valoració: 10

    Jo de petita ha via fet espelmes aixi amb take tia Consol, germana de la meva avia

  • Una delícia de cera[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-08-2015 | Valoració: 10

    És curiós, però aquest estiu que estreno una casa d'estiueig a Ribes de Freser, m'he apuntat a la pàgina de les notícies de l'ajuntament. I aquest matí he rebut que pel setembre es fa una fira de la cera, amb tallers d'espelmes i altres activitats. I ara llegeixo un relat així de deliciós! Quina casualitat més bonica! Et felicito pel to del relat i per la pedagogia. És clar que coneixes el tema. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95373 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com