FLAIRE DE COLÒNIA NO, OLOR D`ESPÌGOL

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Avui ha vingut la nostre mare a veure’ns a la Colònia. La Laia i jo treballem de teixidores amb dos telers fen llençols. El treball es molt dur i a mi no m’agrada gens ni mica les llargues hores davant dels telers arregla’n disbarats i posant-los en marxa quan es paren. Ma germana Laia es mes conformista i molt mes eficient i com que treballem i guanyem per la feina feta, sempre te millor sou que jo.A mi no m’importa pas, millor que sigui feliç amb el seu treball i el seu xicot, per això es la gran. Inclús en les hores lliures li ajudo a brodar el seu aixovar de núvia que això si que faig bé.

Vivim dormim i mengem amb les monges de la Colònia, que paga l’amo . Diuen tenen cura de nosaltres, no es pas verita,t ens tafanegen tot el que tenim i fem i no ens deixen ni sortir si fa bon temps a seure al carrer per parlar amb altres nois i noies.Vaja això sembla una presó, a les 9 tot tancat i desert.

La monja que mana, vaja “La hermana Superiora” vol que sigui monja com ella. Sol dir-me . Gertrudis series una bona esposa del senyor, saps llegir escriure brodar i tot. Mes jo tinc altres plans¡¡¡ Mai mai em vull vestir amb aquets hàbits i anar a toc de campana. Un per cridar a la grossa, dos per Sor Maria, tres per Assumpta, no no i no¡¡¡. Jo no estic de campanetes. Que som a 1911 ja¡¡. Potser abans, jo ja soc d’una altre generació i prefereixo la llibertat.

La mare ha vingut per dir-me que puc tornar a casa, a cal forner els falta una noia eixerida per despatxar pa i han pensat amb mi. Quina alegria mes gran, per fi podré deixar aquesta presó de Colònia i viure amb els meus pares. Tinc disset anys i tinc moltes ganes de viure i riure i aquí tot esta prohibit¡

El mossèn ens fa de caixer, ens guarda els nostres estalvis, a ell també
el mana l’amo, com tots.

Mossèn em tindria de donar els estalvis, marxo al poble a fer de fornera, be de fornera no, a vendre pa.
Gertrudis segur que no et vols fer monja, la superiora m’ha comentat que potser....
No mossèn no tinc pas vocació.
Be,be i quans diners et guardo?
Disset pessetes mossèn
Agafa un llibre i diu, aquí nomes tinc apuntats quinze. Si, si quinze Gertrudis.
Mossèn jo també ho tinc apuntat i li he posat a davant seu, una llibreta amb les entregues dia per dia molt ben apuntat i sumat.
Ai¡¡¡¡ Es veritat¡¡¡ Perdona, la ultima entrega no la vaig apuntar, perdona noia.
Te, te les teves disset pessetes no deus pas pensar que te les volia estafar?

No mossèn Pere , mai de la vida¡
Be i ara me’n haig d’anar ma mare m’espera. Per cert la Lai si que es queda.Ja ens veurem, mossèn Pere i gràcies.

Al sortir m’he dit que de Colònia ja en tinc prou, que els he donat cinc anys de la meva vida, una pèrdua de temps necessària perquè a casa no som rics i de diners sempre anem curts, però ara en endavant comença la meva vida. I estic quasi segura que el rector em volia estafar dues pessetes, potser soc mal pensada!

Ara en endavant de colònia sols la faré servir un cop rentada, per perfumar-me una mica els diumenges, la Lavanda que venen a una perfumeria no fa olor de olis de colònia, ni de cotó. Fa olor de ESPÎGOL bona flaire de bosc i llibertat.

Comentaris

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 16-06-2016 | Valoració: 10

    Ens porta a temps passats i això sempre és interessant

  • Bona olor[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 28-02-2015

    Un final de relat amb molt bona olor, Montserrat, molt bonic.
    Et confesso un secret a cau d'orella? Jo els meus relats, abans de penjar-los a RC, els passo pel corrector ortogràfic del soft català http://www.softcatala.org/corrector

  • Aquell món[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-02-2015 | Valoració: 10

    Un retrat magnífic d'aquell món, d'aquelles mentalitats, d'aquella feina i forma de viure. Un relat sentit i, segur que molta gent s'hi veurà reflectida. Una abraçada.

    Aleix

  • Malgrat la duresa[Ofensiu]
    celesti1462 | 22-02-2015

    D'aquells temps tot l'enyor d'una manera d'entendre la vida. Fa més de trenta anys que treballo en el tèxtil, en telers primer, màquines de punt després i de trenats i torçats a hores d'ara i, mai no me n'he penedit tot i que és un sector molt poc agraït i mal pagat.

    Gràcies també, Montserrat, pels teus comentaris.

    Ens veiem per aquí,

    Una abraçada!!

  • Molt bonic! [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 18-02-2015 | Valoració: 10

    M’has fet recordar la joventut de la meva mare i les meves tietes.
    Una abraçada
    Pinya de rosa

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 18-02-2015 | Valoració: 10

    ...noia, és un relat que em recorda la vella època de les colònies. Quan la gent treballava, encara que guanyaven poc. La meva mare i la meva avia havien fet de teixidores i a vegades m'explicaven coses de la fàbrica. En fi potser que tornessim a muntar les colònies i fer la competència als indis i al xinesos, al menys la industria textil renaixeria.
    Gràcies pels teus comentaris i sempre ens fas gaudir de una memòria colectiva que el temps va apagant i que no s'hauria d'oblidar.
    Una abraçada.

  • Lliure, finalment![Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 18-02-2015 | Valoració: 10

    Tots necessitem llibertat, i alguns no ho descobrim fins que sentim aquesta olor que ens atrau fortament i ens porta a respirar de veritat.

    Molt bon relat!!

  • Bona història![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-02-2015

    A la recerca de la llibertat, d'aires nous, allunyats de la Colònia tèxtil, que ara el que toca es viure la vida i ser feliç. Prou ja d'anar a toc de campana, no?
    Un diàleg molt real i directe amb una bona història de fons, una història d'època molt ben retratada.
    Una abraçada, montserrat!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

341 Relats

1028 Comentaris

153246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.