First Steps [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); I, 4]

Un relat de: deòmises

Com si el desert
Creixés dins meu,
Com si la sorra
Esdevingués
Part de la sang,
Lentament vago
Vers la darrera
Llum de la nit.

Goteig hermètic,
La gravetat
Del temps s'escola
Per les escletxes
De l'existència
I sóc nounat
Notant l'esforç
Dels primers passos.

Com si el desert
Me'ls alletés,
Ofreno els somnis
A la seva ànima,
La mòbil duna.

Comentaris

  • Llegiu deomises![Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 10-10-2007

    Comento, de tant en tant algun dels poemes d'en demoises per tal que el llegiu, val la pena!

    Deomises, a tu et dic que és molt possible que tinguis (de moment) poques lectures en algun dels teus poemes degut als títols, potser una de les parts més complexes de la teva obra.

    Però a tots us dic: llegiu els poemes d'en deomises. No us en penedireu...

    Sergi.

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306015 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978