Fins que la llum ens apagui

Treu del teu ventre el patètic nervi que et fa enllà
treu-lo fèrric, aspre i gèlid, torna't a corbar.
No veus que amb la nit als llavis tot ens pot guardar.
- Corba'm, fes-m'ho fer, mirar.
- Corba'm, fes-m'ho fer, mirar.

Corba'm des de dalt d'aquest pic on em trobo sol
puja encara que sembli que et gelis; no et caldrà
l'armadura que en l'amor desperta l'endemà.
- Corba'm, fes-m'ho fer, mirar.
- Corba'm, fes-m'ho fer, mirar.

Quan tu i jo dansàvem orfes del nostre envelat,
quan la gesta no ens semblava un àrid fruit passat,
quan la brusa es descordava per l'ofec d'un fat,
- Corba'm, fes-m'ho fer, mirar.
- Corba'm, fes-m'ho fer, mirar.

Parapà fulra ma destra tum da rum mastic
parapà tum deglanosta miza mi ni mi qui tic
oxa gena misderosta hu ju nicastic
- Galça'm, pira'm marerar.

Treu l'anhel i l'esperança d'aquell que et té en mà
omple'm amb el teu misteri, tensa'm que demà,
la figura que ens ofega ja no hi podrà estar.
- Corba'm, fes-m'ho fer, mirar.
- Corba'm, fes-m'ho fer, mirar.

La nevera és a la vora, la dutxa és allà,
la moqueta és estampada i el coixí blau clar
el vi s'està a la gelera i al sostre hi ha un far.
- Corba'm, fes-me'l ser i mirar.
- Corba'm, fes-me'l ser i mirar.
- Corba'm, fes-me'l ser i mirar.


* * * * * * *

Explicació sobre la quarta estrofa:
Va venir a Igualada l'Oriol Ponsatí-Murlà a recitar el/la Ursonate de Kurt Schwitters. Va ser bonissim. I per encaixar el poema amb la melo del repte "Dance me to the moon" versionada per Madeleine Peiroux em va semblar divertit inventar-se alguna cosa així sobre la part de la peça que no té veu perquè... perquè si.