fins mai més

Un relat de: universbrillant
_Diguem que m’estimes.

El noi la mira i baixa la mirada.

_No puc.

La noia observa cada detall del seu rostre. El noi que té davant els seus ulls no és la mateixa persona que feia uns dies creia que era el seu amor.

_Això és tot? Aquí s’acaba?

Ara és el noi qui la mira. Ella és tot allò que mai podrà tenir. No es mereix el que té davant els seus ulls. Ell mai sabrà fer-la feliç. No vol que pateixi. L’estima per damunt de tot, però és un amor que mai els pertanyerà.

_T’has enamorat de la persona equivocada.

El noi es gira i comença a caminar, deixant al seu darrera l’amor de la seva vida.

La noia es queda dreta sense saber que ha passat. Veu anar-se’n davant els seus ulls allò que sempre quedarà al seu cor.

Comentaris

  • Quina llàsima[Ofensiu]
    xianema | 15-09-2013

    Quina llàstima! Si els dos es volen, per què no tirar aquest amor endavant? Que simple és tot i que complicat ho fem de vegades...oi?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: