Fins i tot al aclucar-se...

Quim...
M'agradaria tant que poguessis sentir
com tremola el teu nom
al sortir dels meus llavis...

Ahir la meva tinta va voler escriure nous versos,
i en cada lletra de cada mot,
apareixien les notes de la melodia del teu nom,
Quim...

I d'una nova cançó, es van vestir els meus poemes,
i d'un nou record,
les meves ganes de tenir-te,
i no deixar-te mai.

Ahir vaig veure la teva imatge,
com a miratge sobre mi,
i es varen rosar les nostres mirades
fins i tot al aclucar-se.

I avui només voldria sentir-te més a prop de mi,
i poder acariciar les nostres hores, els nostres instants,
ara lluny...avui lluny...
però cada dia falta un dia menys,
per dissenyar un nou camí,
i passejar per les nits més fredes els dos junts.

Sempre hi seràs en aquell racó del batec,
que batega més sang dins del meu cos.